«El concepte turisme social sorgeix a la fi dels anys 30 del segle passat quan el govern francès va instaurar, com a primer país al món, les vacances pagades les congés payés), ràpidament seguit per la majoria dels països europeus. Al mateix temps va sorgir la necessitat de proveir d’algun tipus de vacances assequibles per a gran part de la població. Perquè malgrat la introducció de les vacances pagades, les instal·lacions i destinacions estaven en la seva gran majoria destinades als “happy few” (els pocs afortunats) que havien format fins llavors el públic turístic, o sigui, els rics. En molts països els sindicats van prendre la iniciativa i van començar a construir, en alguns casos amb ajuda de l’estat, recintes i instal·lacions del denominat “turisme social”. A partir de la segona guerra mundial, i especialment a partir dels anys 50, comença a florir per tot el nord d’Europa. En l’actualitat en països com Bèlgica una de cada cinc pernoctacions turístiques es produeix en instal·lacions de turisme social.
El turisme social és una forma de turisme que no entra en el model de turisme com a indústria i està concebut com una contribució al benestar de les persones i la societat. Walter Hunziker, pioner en l’estudi científic del turisme, va ser un feroç defensor del suport dels governs al turisme social, sent una manera, segons ell, de comprensió d’altres cultures i de sortida del isolacionisme. Al llarg dels anys, el turisme social ha evolucionat dràsticament i ja no solament enfoca al turisme residencial sinó també a infraestructures d’esbarjo.» (Cita de l’article publicat a aquest mateix blog per Rik J. Gabriëls)
A Catalunya aquest tipus de turisme ha tingut un gran desenvolupament de la mà d’institucions com el Centre Excursionista de Catalunya, els ateneus i societats, els esplais (catòlics, catalanistes i/o de barri…), la seva funció ha estat esencial per el coneixement del país, l’esbarjo saludable i la diversificació econòmica dels territòris d’interior, alhora que ens ofereix una possibilitat de turisme sostenible.
A l’Empordà tenim el turisme social un xic desatès si ho comparem amb altres comarques com l’Osona, la Garrotxa o el Ripollès, però tenim algunes infraestructures que cal valoritzar com cases de colònies, albergs de joventut i una bona colla de professionals que ofereixen els seus serveis: Monitors, Directors, Educadors ambientals, Guies i proveïdors de continguts…
Cases de colònies associades a la ACCAC: http://www.accac.cat/public/?seccio=cases&comarca=2
Xarxa d’albergs socials de Catalunya: http://www.xanascat.cat/
xanxano.com 