xanxano

Santa Maria del Roure, Pont de Molins

Diu la llegenda que al monestir benedictí de Santa Maria del Roure hi va tenir lloc un prodigi. Amb les Guerres dels Remences, la petita comunitat de monjos va haver de fugir del monestir, però amb la por de poder protegir la Imatge de la Mare de Deu en la seva fugida van amagar-la a la soca d’un roure. Anys després quan es va fer la pau, van tornar uns monjos al monestir però van saber trobar el roure on estava amagada la imatge fins que un brau del bestiar del mas Jordà de Pont de Molins va indicar bramant i gratant la terra el roure que li donava refugi a la imatge i així la van recuperar i per això la coneixem com la Mare de Deu del Roure.

El passat 13 de maig l’Institut d’Estudis Empordanesos (IEE) i l’associació Via Pirena juntament amb l’Ajuntament de Pont de Molins, van organitzar una visita guiada per donar a conèixer l’espai recuperat després d’una restauració i consolidació de l’antic monestir benedictí i a l’hora la seva importància estratègica i centre neuràlgic de la Guerra Gran a finals del segle XVIII.

L’arqueòloga i presidenta de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Anna Maria Puig, ens va llegir les restes arqueològiques interpretant el període històric de la construcció i ús de l’església del que va remarcar la importància i àrea d’influència del santuari per la població veïna de llavors, des de Darnius a Figueres.

roure-2


 Marià Baig, (centre) investigador del període de la Guerra Gran,  Lluís Bayona, (esquerra) arquitecte-director obres de restauració, i  Anna M. Puig, arqueològa i presidenta de l’IEE, el passat dissabte 13 de maig de 2017 en la visita guiada al monestir. 

 

Amb la restauració estem recuperant físicament tant el monestir, l’església i el puig on es va construir el monestir,  com tota la seva història i simbolisme.

Pont de Molins queda a un costat de la NII, antiga Via Domitia i la Muga, dos fronteres naturals que l’han convertit en un lloc estratègic, però molt especialment durant “la Guerra Gran” com és coneguda entre els cronistes locals pel fort impacte que va suposar la Guerra de la Convenció, al 1794, per la població local.

Posem-nos en situació: S’acaba de proclamar la República Francesa i les monarquies europees s’afanyen per evitar que cali la iniciativa entre la població, s’alien i ataquen per diferents flancs a la República Francesa un dels principals camps de batalla va ser la franja de territori que emmarquen la Muga i el Tec. La població es mobilitzada, els pagesos han d’entregar collites i equipaments a l’exèrcit i els homes joves son obligats a servir al “Sometent” o als Miguelets.

El professor Marià Baig, estudiós d’aquest període a l’Empordà ens acaba d’il·lustrar el moment. (escoltar audio)

roure-11

Vista des del campanar (restaurat i visitable) dels fonaments del claustre recuperat

 

La visita va acabar amb l’explicació de les tasques de consolidació i restauració i la projecció de l’espai en el futur per part de seu l’arquitecte-director, Lluís Bayona. De les tasques d’identificació dels espais és molt remarcable la troballa fa dos anys d’un antic claustre que no era previsible trobar, una sorpresa que ha marcat el ritme de tot el projecte. Avui l’espai es visitable i d’accés lliure parcialment (claustre, campanar, cisternes) i s’espera poder continuar amb la seva reconstrucció en properes campanyes.

Val la pena pujar per tots aquests motius i per les espectaculars vistes de la Plana, els Pirineus i la Garriga empordaneses…se’ns dubte un enclau estratègic.

Més info:

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6829

http://www.catalunyamedieval.es/santuari-de-la-mare-de-deu-del-roure-pont-de-molins-alt-emporda/

https://es.wikipedia.org/wiki/Santuario_de_Santa_Mar%C3%ADa_del_Roure

V Pujada a Sant Pere de Rodes, la Festa del Cap de Creus

Una de les activitats de celebració del patrimoni cultural més ben trobades de l’Empordà, potser de Catalunya. Us animo a participar a la V Pujada a Sant Pere de Rodes que es presenta com la “Festa de la Cap de Creus”, en paraules de Vicenç Armengué, president de la associació Via Pirena, motor de la iniciativa.

TORNA LA PUJADA A SANT PERE DE RODES!!!

El proper 7 de maig i per cinquè any consecutiu tornarem a pujar a peu a Sant Pere de Rodes des dels 9 pobles del Cap de Creus!!

Entre les novetats d’aquest any tindrem música de carrer, una exhibició de castells i allargarem la festa amb una botifarrada per dinar.

Trobareu tota la informació i podeu fer la vostra inscripció a la Pujada i al dinar a www.viapirena.org. També podeu inscriure-us a l’Oficina de Turisme del Port de la Selva, a Tecnofinques de Figueres o a la recepció del mateix monestir.

(del Facebook de Via Pirena)

Audio de l’entrevista a Vicenç Armangué al “Quin Matí”

Ir a descargar

Et pot interessar:

El impacto de la bicicleta en la economía

Muchas veces me preguntan… pero tu, a qué te dedicas? y no sé muy bien qué contestar… hago cosas que me gustan como las que me propone siempre Emili Mató Palós, siempre relacionadas con bicis, o proyectos míos relacionados con el turismo sostenible, las nuevas tecnologías, la difusión del patrimonio… en el siguiente podcast una intervención mía en el programa de Javier Gallego, Carne Cruda… va de bicis

https://www.ivoox.com/cc-292-la-revuelta-ciclista-programa-completo-audios-mp3_rf_18194287_1.html

La Rovirada, en Simonet i els herois de la memòria

Fa poc demanava col·laboració dels cronistes locals per un projecte que he encetat, la documentació del Camí Natural de la Muga. Sempre he pensat que qualsevol actuació a l’àmbit local s’ha de fer comptant amb els protagonistes i hereus del patrimoni que expliques… després de conèixer en Josep Puig he decidit que en comptes de cronistes locals l’apel·latiu correcte és herois de la memòria.
Com sentireu en l’àudio en Josep em va citar al Castell de Sant Ferran per parlar de la Guerra del Francés, és un tema que veig molt interessant i del que conec molt poc. En Josep és una de les persones que més coneix d’aquell moment històric a l’Empordà: ha investigat arxius i fonts escrites per documentar la vida d’en Joan Rimbau i Trull, en Simonet, guerriller i heroi de la resistència contra el francès, va obtenir una beca i en va escriure un llibre. Però després ha participat en la divulgació de tota aquesta memòria de les maneres més imaginatives i amb més energia que he trobat a la contrada. Reconstruccions històriques, pel·lícules, programes de ràdio, tv. De tot això no em va parlar gaire en Josep, potser per modèstia, ho he trobat després, així que des d’aquí li vull agrair tot el que han fet ell i els seus companys i companyes per la divulgació històrica.

Ir a descargar

Als curiosos us deixo algunes dades per continuar aprofundint en el tema. No us perdeu l’audio de la Rovirada, apassionant… 😉
La Rovirada
Programa sobre “La Rovirada”, En Guardia, Enric Calpena. 11 d’Abril 1811, a càrrec del desparegut Agustí Vehí.:
Nit de Divendres Sant de 1811 a Figueres. Mossèn Francesc Rovira, capellà i excoronel de l’exèrcit espanyol, allibera de les tropes napoleòniques el castell de Sant Ferran, la fortalesa militar més gran d’Europa, custodiada per 1.300 homes. Els efectius amb què compta el mossèn per l’operació són uns pocs centenars de joves figuerencs i una còpia de les claus del castell, aconseguida amb enginy. Agustí Vehí, doctor en Història i sotsinspector de la Guàrdia Urbana de Figueres, recorda “la Rovirada”, un dels episodis més sorprenents de la Guerra del Francès
2008-06-08_IMG_2008-06-01_01-18-19_arx-pag9-f1c2
homenatge. La celebració de «La Rovirada» al castell de Sant Ferran, Figueres. ddeg
Simonet, Joan Rimbau i Trull
Reportatges sobre en Simonet.
Joan Pau Clarós, Militar, Guerriller i comandant del segon terç dels Miguelets:  https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Pau_Clar%C3%B3s

Palamós, camí de ronda

No sé si et passa, a mi amb el bon temps m’arriba una clam que em desperta ganes de mar…sí, oi? a tu també, començo a veure samarretes de ratlles només que obro l’armari i a demanar-me on vaig posar les sandàlies, el biquini i la crema solar al setembre. Encara falta per això però està bé anar retrobant-se amb la nostra estimadíssima Mediterrània. Aquest cop la retrobada ha estat a Palamós.

Palamós és, potser, el lloc de la Costa Brava on se’ns ofereix més versions de mar. El seu port és el més profund de Girona, això fa que no només tingui la flota pesquera més important del nostre litoral, el que fa que sigui allà on trobem el Museu de la Pesca del que parlaré més endevant, també és un port de mercaderies i, òbviament, esportiu… però és que el seu litoral, rocallós, va configurant platges i cales de totes les versions. Hi ha platges de sorra fina, gruixuda, de pedres, roques i altres de pedrots com ous de dinosaures.

La proposta d’avui és un passeig pel camí de ronda des del Port de Palamós fins a platja Castell.

ruta palamós

 

Descarrega-t’ho aquí

Dels punts d’interès que marco en el mapa en destacaria cinc:

  • El Castell de Sant Esteve de Mar: http://visitmuseum.gencat.cat/ca/museu-de-la-pesca/extensio/castell-de-sant-esteve-de-mar/
  • Les Barraques dels pescadors de cala S’alguer: https://ca.wikipedia.org/wiki/Cala_s’Alguer
  • Les dunes de Platja Castell: https://ca.wikipedia.org/wiki/Llacuna_de_la_platja_de_Castell
  • El Poblat ibèric de Castell: https://ca.wikipedia.org/wiki/Poblat_ib%C3%A8ric_de_Castell
  • La Barraca d’en Dalí: http://es.blog.costabravas.com/la-barraca-den-dali/

Visites recomanades: El passat, present i futur de Palamós va lligat a la pesca, queda claríssim en el Museu de la Pesca de Palamós, on, a banda d’un projecte de recuperació i dignificació de la memòria pesquera, proposen una sèrie de visites i activitats orientades a trobar aliances entre els visitants-consumidors de peix, pescadors i cuiners/eres. El Museu compta amb l’Espai del Peix. http://visitmuseum.gencat.cat/ca/museu-de-la-pesca/

  • Museu de la pesca: col.leccions, visites, centre d’estudis i divulgació de la pesca y la cultura marítima, gastronomia, centre de documentació i recerca associada a la UdG. 
  • Espai del peix: Visites Guiades (subhasta del peix (1,5€) i al espai del peix amb tastet (6€)), Tallers de cuina (10€ adults, 2.5 mainada), Showcooking, Programa pedagògic. http://www.espaidelpeix.org/ca/activitats
  •  Barraca de Pescadors de Cala Estreta:  En aquesta última cala s’hi ha restaurat una antiga barraca de pescadors, una construcció tradicional de pedra amb volta catalana, a recer de la tramuntana.

 

En breu penjaré aquí l’àudio de Ràdio Vilafant on dono tots els detalls

 

Cousteau, Alberto I y los océanos

Corría el año 84, cada miércoles, sin falta, saliendo al mediodía del colegio, pasaba por casa a por cien pesetas – aquel billete marrón con la cara de Manuel de Falla – y corría para no encontrarme el kiosco cerrado. Así semana a semana fui coleccionando los fascículos de la Enciclopedia del Mar. Como tantos niños de los 80 crecí viendo los reportajes de Cousteau, soñando con contemplar ballenas, navegar los océanos y sumergirme en minisubmarinos amarillos, porque los minisubmarinos de Cousteau eran amarillos…

Ver aquellos reportajes era una reivindicación de Julio Verne, Tintin y Greenpeace a la vez. Los experimentos, los retos, la exploración de la última frontera como decía Cousteau, que el hombre sabía más de la Luna que del Mar, que el género humano actuaba como una plaga o que solo el Mar podía salvar a la humanidad… ésas ideas me influyeron desde la infancia y me siguen haciendo soñar con otros mundos posibles dentro de este… tanto es así que la Meca de aquella niña siempre fue el Museo Oceanográfico de Mónaco, la base de operaciones de Cousteau del que fue su director desde 1957 hasta 1988, el lugar donde atracaba el Calypso. Lamentablemente ése lugar estaba rodeado de un paraíso fiscal al que me costaba ir… me dan miedo los pijos muy pijos… hasta la semana pasada, hay que vencer los miedos!

Finalmente la semana pasada fui a ver el Oceanográfico de Mónaco y me encontré con lo mejor del Positivismo del S.XIX. Aquellas ideas de conocimiento y ciencia como motor del progreso social, el enciclopedismo, la colección y museización para ilustrar a la población. La cara amable de aquella época… porque Alberto I de Mónaco era noble pero un hombre de ciencia también y se hacía perdonar lo primero apostando ingentes cantidades de dinero en la exploración oceanográfica: barcos, edificio, material científico, hombres y mujeres de ciencia.

Si os animáis a ir encontraréis un edificio imponente, casi desafiante, sobre un acantilado muy expuesto al Mediterráneo. La primera parte de la visita discurre por una serie de acuarios con especies de los principales hábitats submarinos susceptibles de sobrevivir en una pecera. Ésta es la parte donde podéis llegar a agobiaros si hay mucha gente, hasta niños histéricos ante la pecera donde había nacido una puesta de “nemos” vi yo. La segunda parte, la del museo de principios de S.XX, es la que yo disfruté como la niña que iba cada semana a buscar el fascículo de la enciclopedia Cousteau.

Ir a descargar (En Català)

  • Info:

Tarifas: http://oceano.mc/mailings/TarifsMusee.html

Camí de la Muga: la força de l’aigua

Avui us presento a l’Anna Albó, arquitecta i guia cultural, comparteix la seva visió de patrimoni global que representen totes les construccions i indústries vinculades amb la força de l’aigua i que encara avui podem rescatar del passat a la nostra Muga.

L’Anna és col·laboradora habitual de la revista “Les Alberes” que, molt oportunament pels meus propòsits de documentar el patrimoni al voltant de la Muga durant aquesta temporada, ha publicat un deliciós i interessantíssim número sobre l’aigua a l’Empordà. L’Anna signa un article titulat “L’aigua com a motor”, on parla de l’aprofitament que, històricament, se n’ha fet prenent la Muga com exemple. Rodò!

Podcast de la secció xanxano del Quin Matí:

Ir a descargar

Podeu contactar amb l’Anna Albó mitjançant Facebook

Camí Natural de la Muga: Boadella – Pont de Molins

Comparteixo els dos darrers àudios de Quin Matí sobre l’evolució de la meva feina sobre el Camí Natural de la Muga.

 14/2/ 17  Dia Mundial de la Ràdio

El dia mundial de la ràdio vam honorar a la nostra audiència i alhora vam fer una crida per trobar el cronista, l’expert que ens pugui parlar del patrimoni de Boadella i les Escaules.

Ir a descargar

21/2/17 Camí Natural de la Muga: Boadella – Pont de Molins

Pous de glaç, rescloses, centrals hidroelèctriques, termes, molins, cormarins, salts d’aigua, coves prehistòriques… la Muga és tota una aventura… Aquí la primera versió del posicionament dels punts que ningú es pot perdre i que trobem al tram Boadella – Les Escaules – Pont de Molins del Camí de la Muga…. Només és la primera aproximació i només és un tram! aviat més!

Ir a descargar

Camí de la Muga: El relat d’en Daco, empordanòleg

13043258_275656676099775_2480794791462805787_nUna de les persones que millor coneix els racons i secrets de l’Empordà és en Josep Maria Dacosta, Daco pels amics, i això deu voler dir tothom.
En Daco ens ofereix en aquesta entrevista un reguitzell de punts d’interès claus per fer una interpretació precisa, profunda i divertida de l’eix que suposa el nostre riu Muga. Li agraeixo molt la seva col·laboració però ha fet que a partir d’ara neixi en mi una altra “obsessió”… que l’empordanologia m’obri les seves portes algun dia.

Ir a descargar

Més info:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Dacosta_i_Oliveras
https://www.facebook.com/josepm.dacosta

Fotos: Josep M Dacosta i Xavi Toral

In Memoriam dels refugiats

El proper dia 11 de febrer es celebrarà al Palau Sant Jordi de Barcelona un concert en favor del dret a acollir i ésser acollits. Les estratègies polítiques que ordenen els interessos dels qui manen no encaixen amb aquests drets i ens estan deshumanitzant.

La bona gent som capaços de compartir, d’entregar-nos a la solidaritat i cuidar dels nostres congèneres, però aquest acte és altament perillós per mantenir les estructures de poder que ens paralitzen com a humans, és molt important que tinguem por, por de l’altre, del que fuig d’una guerra, del que resa a un altre deu, del que es vesteix d’altra forma… la por és l’instrument.

La por va ser el que va fer que els ciutadans republicans de la República per excel·lència,  el bressol de l’humanisme, França, oblidés tot el que representen els seus principis fundacionals i recluís en “camps de refugiats” com a “indesitjables”, així se’ls anomenava, als republicans catalans i espanyols que fugien de la tirania i el feixisme després d’haver lluitat per la llibertat, la igualtat i la solidaritat.

indesirables

Paradoxes, cinismes del passat que els humans mirem de pair quan som capaços de reconèixer la nostra culpa… França ha provat de fer les paus amb la memòria d’aquells als que va tractar amb tan poca solidaritat, ni tan sols caritat. Un dels majors camps de reclusió per on van passar els exiliats de la República Espanyola, els jueus que fugien dels nazis o els refugiats Harkis, (aquells que van ser fidels a la República francesa durant la guerra d’Algèria i que un cop pactada la independència d’aquell país hi quedaven com a traïdors patint assassinats massius…també van ser “acollits” en condicions deplorables al Camp de Rivesaltes en una reedició del “Roma no paga a traïdors”).

Tots aquests col·lectius son  dignificats amb rigor i molt de respecte al centre de interpretació de la memòria  Memorial del Camp de Rivesaltes. Tot un exemple de com es museïtza un intangible com la memòria; explica, reivindica i exemplifica, fa reflexionar dins un espai pensat per la introspecció. És d’aquells moments que et transformen. Recomano molt la seva visita i, de fet, agraeixo sincerament que l’Estat francès hagi dedicat aquests recursos a fer memòria d’un fet incòmode per ells mateixos.

El Mémorial du Camp de Rivesaltes es va inaugurar el passat 15 d’octubre de 2015 per Manuel Valls… el mateix que es nega a acollir els refugiats sirians…

Les condicions que la França de Pétain va oferir als refugiats catalans i espanyols o les que després es van oferir a jueus, gitanos i harkis, tots ells qualificats com a “indésirables”, son ostensiblement millors que les que la Unió Europea del S.XXI, en pau, ofereix als refugiats sirians i d’altres zones de conflicte…

…massa por…

campamento-refugiados-moria-lesbos-completamente-nevado-1483955307138

Foto Moria (Lesbos. Grècia) El Periódico

Ir a descargar

http://www.memorialcamprivesaltes.eu/

https://stopmaremortum.org/

http://www.casanostracasavostra.cat/palau-sant-jordi

Camí natural de la Muga: Salines Bassegoda

El passat 24 de Gener vam conèixer un dels agents més importants en la gestió del territori per on transita el “Camí Natural de la Muga”, el Consorci de Salines Bassegona que aplega bona part dels municipis del naixement de la Muga. La seva tècnica de desenvolupament, Estel Turbau, va remarcar l’interès i importància d’aquest recurs que ara hem d’omplir de vida.
Fes play! 😉

Ir a descargar

Web del Consorci Salines Bassegoda

Article Relacionat: Propòsits per l’any nouCamí natural de Muga: Sant Llorenç de la Muga

Camí natural de Muga: Sant Llorenç de la Muga

Comencem aquesta petita aventura per un dels racons més bonics i mal coneguts de l’Empordà, la Garrotxa de l’Empordà.

santllorenc%cc%a7-6

La Garrotxa de l’Empordà forma part de l’unitat de paisatge de l’Alta Garrotxa, que es defineix a si mateixa en la web del consorci que la gestiona com  “una unitat geogràfica força ben delimitada que es troba a cavall de les comarques del Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà. Es tracta d’una vasta regió dels Prepirineus orientals, d’uns 400 km2, dels quals 32.864,57 hectàrees es troben actualment protegides pel Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i la Xarxa Natura 2000, en haver estat declarades Lloc d’Importància Comunitària i Zona d’Especial Protecció per les Aus. La diversitat i la complexitat geomorfològica d’aquest espai natural protegit ha dibuixat un paisatge espectacular i ple de contrastos. Un paisatge abrupte i de difícil accés, una realitat que recull perfectament l’etimologia del mot garrotxa: terra aspra, trencada, de mala petja

captura-de-pantalla-2017-01-19-a-las-11-33-19

És una zona de molt escassa població on pots sentir una natura feréstega i trobar indrets on perdre’t si és el que vols…però si encara no has sentit la crida de la veu de jungla, jo et proposo que m’acompanyis a descobrir paratges naturals i culturals tot seguint el curs del Riu Muga, d’una manera plaent i accessible per gairebé tothom. Ho farem per l’itinerari que planteja el Camí Natural de la Muga ,però en sentit contrari a com es planteja normalment; nosaltres seguirem el sentit de l’aigua, que fa baixada… El començarem a Sant Llorenç de la Muga i l’acabarem a la desembocadura del riu a la Mediterrània a Empúria Brava. Som-hi?

Sant Llorenç de la Muga

santllorenc%cc%a7-7

Sant Llorenç és un dels pobles medievals més ben conservats que conec, petitó, amb cases de pedra molt ben conservades, ocupant l’ull d’un meandre del riu que l’embolcalla i acompanya pràcticament a peu pla. Sant Llorenç viu en comunió amb la Muga, tant que a l’estiu s’acomoden els còdols del riu per fer una bassa on tothom pot capbussar-se com els bernats pescaires dels que sovintegen les seves ribes…amb una mica de sort i molt de silenci, pots arribar a veure una llúdriga, encara que és més probable que et trobis algun pescador de dos potes llençant la mosca per pescar barbs de muntanya o truites.

Com sempre remuntar la història ens explica el present, i a Sant Llorenç  els noms dels carrers, la configuració de la trama urbana, les seves pedres en muralles, església, portes, cases i torres ens recorden les diferents èpoques de Sant Llorenç. Per començar durant l’edat mitjana Sant Llorenç destacava per la producció de draps de llana. Tot el procés es feia a Sant Llorenç: tenir cura de les ovelles, netejar, cardar, filar i teixir la llana… i ho devien fer molt bé perquè el drap de Sant Llorenç era conegut i preuat a l’època. La riquesa d’aquest comerç va fer créixer la seva importància i a la vila se li van concedir el privilegi d’organitzar un mercat mensual i una fira anual que durava tota una setmana. Era una fira tant important que la gent demanava salconduits per poder viatjar des de lluny, de fet, hi ha indicis de que es va s’hi establir una petita comunitat jueva dedicada al comerç i el préstec. Cal recordar que la proximitat de Besalú i la importància del seu call. La comunitat de Sant Llorenç pertanyia a la “Col·lecta de Besalú” (Una Col·lecta era una organització jueva supra-comunal que reunia diverses aljames amb una finalitat econòmica: la distribució, taxació i recaptació dels impostos per lliurar-los al rei.)

D’època medieval es conserven les muralles, tres portes i tres torres de lliure accés que li donen al poble un aire medieval encisador i molt divertit, si aneu amb nens acabareu parlant com cavallers… i també una curiositat única… A Sant Llorenç és possible veure des d’alt la taulada de pedra original de l’església romànica, doncs en una de les moltes transformacions que va patir l’Església de Sant Llorenç van construir per sobre preservant aquest tresor en condicions òptimes per ser que avui podem veure -sense cap dron- cóm es construïa una teulada, per aquesta visita cal que us poseu d’acord amb l’Ajuntament perquè us facilitin l’accés.

santllorenc%cc%a7-2

La llana va donar el relleu en importància econòmica a l’extracció i producció de ferro. Les muntanyes que embolcallen Sant Llorenç son particularment riques en aquest mineral, i aquest fet va tenir moltes conseqüències per la vida de Sant Llorenç, de fet, va tenir molta importància en un capítol principal de la Història d’Europa… però hauràs de seguir el fil del meu relat per desvetllar-ho… si no pots suportar la incògnita don-li al play de l’àudio que faig una mica de spoiler 😉

 

Ir a descargar

 

Infos: Ajuntament de Sant Llorenç de la Muga

Bibliografia: Girona, ciudad judía Material de la visita didáctica al Museo de Historia de los Judíos de Girona.

A %d blogueros les gusta esto: