Lo riu és vida!

Lo riu és vida i la seva gent està en lluita per sobreviure com sempre ho ha fet, de la mà del seu paisatge, dels seus recursos naturals. Avui, que ens necessiten, vull fer un homenatge al seu patrimoni i la seva estratègia turística que malda per ésser sostenible, per conservar-se i viure dignament d’allò que és seu.

Com sabeu ens necessiten per reivindicar el cabdal ecològic de la conca de l’Ebre que el reial decret aprovat recentment amenaça, el pla hidrològic del ministre Cañete. Les Terres de l’Ebre organitzen una gran mobilització pel 7 de febrer a Amposta “L’objectiu és que es derogui el pla perquè l’excés d’usos de cabal a l’Ebre i la retenció de sediments són la mort física i la desaparició del Delta”»

Com jo no explicaré millor que ells el seu patrimoni, en aquest post us exposo una selecció de texts de pàgines web fetes des del territori i us recomano que gaudiu del Delta en bicicleta o a cavall, a la primavera, entre els dos cels que hi veureu, o a la tardor, entre els cants de les aus immigrades i ben rebudes, que us donaran la benvinguda.

El delta de l’Ebre, amb els seus 320 km² de superfície, constitueix l’hàbitat aquàtic més extens de Catalunya i presenta una rica diversitat d’ambients. Riu, mar, badies, platges, dunes, salobrars, bosc de ribera, llacunes costaneres, illes fluvials i ullals conformen el seu paisatge natural, i, juntament amb els arrossars, acullen una gran diversitat d’organismes (ocells, peixos, rèptils, amfibis, invertebrats…) adaptats als diferents hàbitats.

Aquesta riquesa biològica contrasta amb la profunda presència humana. A fi de fer possible l’harmonia entre els valors naturals i la seva explotació per part de la població, i a instàncies dels seus habitants, la Generalitat de Catalunya va constituir l’any 1983 el Parc Natural del Delta de l’Ebre (7.802 ha).

L’arrossar

El cicle de l’arròs s’inicia al novembre, quan després de la collita es tanca el pas de l’aigua i comença la dessecació dels camps. A l’hivern, milers d’ànecs, limícoles, fotges, ardèids i gavines hi arriben per alimentar-se. A l’abril, els camps s’inunden fins que la plana sembla un immens mirall, on tornen les aus migratòries, els peixos i els amfibis; és el moment de sembrar els camps. Al juny, els arrossars ja han crescut i estan verds. A l’agost, l’època de cria ja ha passat, els polls i els adults s’hi refugien de la calor, sota les espigues daurades. Al setembre en comença la collita, mentre les aus estivals se’n van i arriben les hivernants. http://www.deltapolet.com/on-estem/11-parc-natural/29-l-arrossar

L’avifauna

L’avifauna del Delta és la més característica i la seva importància quantitativa i qualitativa ultrapassa de molt l’interès local i té una màxima importància internacional. Per això, en diverses convencions, el delta de l’Ebre apareix com a zona de màxim interès, per les colònies de cria, anàtids, limícoles i ocells marins i pel pas d’ocells migratoris hivernants, inclosa sempre dins la categoria A, de prioritat de protecció urgent.

Aquest fet es fa especialment evident a la tardor, els mesos d’octubre i novembre, quan ja recollit l’arròs, els camps resten encara enaiguats i són colonitzats per milers i milers d’ocells aquàtics que passen en migració o inicien la seva hivernada. En el cas concret dels ànecs, en els mesos de novembre de 1980 i 1981 se’n comptaren més 75.000 exemplars , a més d’unes 16.000 fotges. La situació normal a la tardor és una mitjana de 53.000 ànecs i 13.000 fotges, i a l’hivern de 26.000 ànecs i 5.000 fotges. Aquestes xifres representen més del 90% dels ànecs de Catalunya a l’hivern i un 10% dels hivernants a la Península ibèrica. http://www.deltapolet.com/on-estem/11-parc-natural/31-fauna