Un poblat, un monestir i un castell. Ruta pel Romànic empordanès

Diuen que un dels orígens del fenomen turístic són els llibres de text d’història de l’art. L’ansia de veure i tocar Pompeia i Herculano, la Cúpula de Brunelleschi o la Capella Sixtina atreia els burgesos anglesos enriquits amb les colònies victorianes; qui no recorda la pel·lícula “A room with a view”. De fet més d’un cop he sentit dir a algun company historiador de l’art que els llibres de text de batxillerat són la millor campanya publicitaria de la història…

Es lamenten els gestors culturals, no del fet de conèixer amb tanta profunditat l’evolució de l’art italià, es lamenten de que tot sigui analitzat i supeditat a la visió italiana, cosa que ens fa entendre com es passa del trescento al quatrecento millor que de l’edat mitjana a l’edat moderna catalana o castellana.

Malgrat Itàlia copa l’interès comú dels europeus per l’història de l’art i en conseqüència del turisme que se’n deriva, hi ha alguns fenòmens en que el nostre patrimoni s’ha fet un forat en els llibres de tota Europa i no sé si som prou conscients i si ho som… potser que li donem més importància a l’Empordà perquè tenim algunes de les joies més destacades de tota Europa, el Romànic.

Us proposo una ruta que explica perfectament una època, on podem entendre la vida, el poder, la por i l’espiritualitat de les dones i homes que van construir en clau romànica, i tot, rodejant els cims amb les vistes més espectaculars de la comarca on veurem des del Canigó, el Montgrí, la plana de l’Empordà, el Cap de Creus….

Sortint des de Palau Savardera, passant pel Mas Ventós, Poblat de Santa Helena, Sant Pere de Rodes, El Castell de Verdera i el Santuari de Sant Onofre … Som-hi!

Mas Ventós: Zona d’esbarjo amb barbacoes, taules i un magnífic mirador sobre la plana d’Empordà.

Poblat de Santa Helena: L’església de Santa Creu de Rodes és confirmada com a domini de la propera abadia de Sant Pere de Rodes en una epístola del papa Benet VI de l’any974; hi torna ésser confirmada per un precepte reial de Lotari del 982 i per una epístola del papa Joan XV del 990. El juliol del 1097 l’abat Ramon Juicard signà un acord amb el comte d’Empúries que posava fi a les disputes sobre les jurisdiccions de l’església i lloc de Sta. Creu de Rodes; el comte reconeixia que pertanyia a l’abat i prometé no usurpar-la més. L’any 1113 es consagrà l’església. El novembre del 1336 l’abat Ramon establí a Bartomeu Perich la notaria de la muntanya de Sant Pere de Rodes amb la obligació de residir “in loco Sancte Crucis”, la qual cosa demostra que aleshores encara era el poblat més important de la contrada per a la comunitat.[1]

Hom ha escrit que durant els segles XIV i XV assoleixen gran importància els seus mercats als quals s’apleguen els habitants de les poblacions de la rodalia. Tanmateix la seva decadència potser tingué un inici, o almenys un precedent, en la gran pesta negra de l’any 1345, quan sabem que moriren 24 monjos del proper cenobi. S’ha dit també que la població ja havia minvat al segle XIII degut als atacs dels pirates i, segons una vella tradició, molts dels seus habitants participaren en la conquesta de Mallorca i s’hi establiren; hom creu que el barri de Santa Creu de la Ciutat de Mallorca, on hi ha una església dedicada a Santa Helena, fou fundat per la gent de Santa Creu de Rodes. Aquesta versió consta en el memorial que l’any 1780 els veïns del Port de la Selva dirigiren el rei demanant el títol de Vila Reial i també a l’obra del viatger F. De Zamora que visità aquesta rodalia el 1790.[1]

Sant Pere de Rodes: El monestir de Sant Pere de Rodes fou una abadia benedictina de l’antic comtat d’Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l’actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà).

El monestir fou construït al vessant N de la muntanya de Verdera, en un replà per sota del castell de Verdera, que li donà protecció. Des de les ruïnes de l’antic cenobi es gaudeix d’una vista excepcional sobre tot el sector de costa situat al N del cap de Creus, en particular les badies del Port de la Selva i de Llançà. A NO del monestir, poc abans d’arribar-hi, hi ha les restes del poble medieval de Santa Creu de Rodes, entre les quals destaca l’església de Santa Helena de Rodes.

Castell de Sant Salvador de Verdera: El castell de Verdera (o de Sant Salvador de Verdera o més sovint simplement de Sant Salvador) és una fortificació medieval situada al cim de Sant Salvador Saverdera, a 670 m sobre el nivell del mar, el pic més alt de la serra de Rodes.

El castell de Verdera és un castell roquer que apareix esmentat per primera vegada als documents conservats l’any 904, com a possessió dels comtes d’Empúries. Encara que això permet suposar que aquest castell ja existia almenys durant el segle IX, l’arqueologia demostra que sobre la carena de la Verdera hi havia hagut una fortificació des d’època remota.

Sant Onofre: L’ermita de Sant Onofre està situada en un replà enlairat del vessant de ponent de Verdera, sota el castell de Sant Salvador, al peu mateix del Fitor i del Coll de Raïmeres. El santuari està situat a uns 400 metres s.n.m.[1]

Conjunt format per l’ermita i la casa de l’ermità, en un sol cos de construcció. 

Anteriorment a l’edifici actual ja hi havia una capella, doncs segons consta al “Llibre Vert” de la catedral de Girona, l’any 1362 l’església de Sant Onofre ja era, com avui, una sufragània de la parròquia de Palau-saverdera.  (Viquipèdia)

En aquest enllaç trobareu el track pel vostre GPS o un PDF amb el mapa i una descripció de com fer-ho servir amb noves tecnologies.

Palau Saverdera - Sant Pere de Rodes

Clicant sobre la imatge arribes al portal des del qual visualitzar i descarregar la ruta. Clicant sobre els globus de la línia de punts d’interès o sobre els punts en el mapa apareix la informació de cada punt d’interès a la dreta de la pantalla.

Per guiar-te amb GPS pots descarregar-te gratis la ruta i la seva informació des de l’aplicació “Ulugh” disponible per Android. Una vegada “Ulugh” en el teu mòbil només has de buscar amb el formulari de descàrregues per la ID de la ruta “204919″, en aquest cas.

Amb Ulugh pots gaudir de cartografia offline de la següent manera: mentre tinguis wifi o connexió de dades, veu a configuració, aquí amplia la caché a 60 dies. Després activa la ruta que vas a fer i canvia la capa a OpenStreetMaps, solament falta que prenavegues per la cartografia que vas a necessitar en diversos zooms perquè es guardin en la caché…ja ho tens tot en local! gaudeix del passeig!

One Comment on “Un poblat, un monestir i un castell. Ruta pel Romànic empordanès

  1. Pingback: V Pujada a Sant Pere de Rodes, la Festa del Cap de Creus | xanxano

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: