Darrer cap de setmana d’octubre, passejant pel Coll de la Manrella amb la meva sogra, tota belga ella, li explicava el drama de l’Exili Republicà quan vam començar a sentir veus que provenien del bosc, cada cop més properes…»hunters?» em va demanar… en aquell moment van sortir del verd dos avis amb els seus cistells plens de ceps… «mushrooms hunters», vaig respondre macarrònicament.
Dintre de la tasca d’identificar atractius turístics de la nostra comarca, avui vull posar el focus sobre un recurs de temporada… l’anar a caçar bolets.
No estic dient res estrany, aquesta activitat tan nostra ja està sent explotada a nivell turístic. La fal·lera per trobar territoris sense patejar per altres boletaires fa que molts bascos i, sobretot, catalans es desplacin a la Sierra de Gredos, Ses illes o simplement a comarques catalanes menys poblades… Prova d’això són els paquets turístics que ja s’ofereixen a la xarxa:
Però no només és una opció turística orientada als boletaires furibunds. Anar a caçar bolets és una activitat saludable, es pot fer en família, es fa en plena natura, ens connecta amb aspectes del nostre cervell més primitiu com a caçadors-recol·lectors, ens dóna la recompensa del producte que ens menjarem… Qualsevol persona es susceptible de sentir curiositat per provar aquesta experiència, el públic objectiu del turisme micològic és, m’aventuro, és més ampli que el del turisme enològic, encara que aquest segur que és més recurrent.
Del cantó dels professionals del turisme actiu, de natura i dels propis territoris, el turisme micològic te moltes avantatges i algun perill important. És una activitat que es fa a la tardor, fora de la temporada alta, que dona oportunitats a territoris d’interior, que explica qui som, que precisa de guies experts micòlegs perquè ja sabem que cada any mor gent a causa d’intoxicacions per menjar bolets i que està estretament vinculat a la bona gastronomia.
Però no tot són avantatges… com ja sabem hi ha algunes comarques, com el Ripollès, que s’han vist abocades a regular aquesta activitat mitjançant la imposició d’una taxa, i és que la pressió, la petjada ecològica o la càrrega (no sé quin seria el terme més precís) que suporta el seu territori per part de la «febre del bolet» obliga a prendre mesures de contenció.
Tenint en compte que qualsevol activitat que es du a terme a la natura ha de ser escrupolosament conscient del seu medi i no perjudicar-lo, portar turistes a caçar bolets pot ser un recurs turístic de qualitat, profund, que pot resultar molt atractiu a persones d’altres cultures…no l’hauríem de desaprofitar!
D’interès:
- Perfil turista micològic: http://www.finanzas.com/noticias/empresas/20130911/familia-vasca-catalana-alojada-2471645.html
- http://www.club59mas.com/viajes/naturaleza-cultura-y-gastronom%C3%ADa-se-unen-en-el-turismo-micol%C3%B3gico
- http://checkin.trivago.es/2012/10/30/turismo-micologico-casas-rurales-para-recoger-setas/
- http://guiasmicologicos.com/
- http://blogs.descobrir.cat/elsecretmesbenguardat/categoria/previsions-micologiques/
- http://www.viladetora.net/30-noticia-1164-ruta_micologica_a_sant_llorenc_de_morunys.html
- http://www.todoactividades.com/es/actividades/senderismo-micologico-1851/
- http://www.puigcerda.cat/museucerda/agenda-d2019activitats/xx-trobada-micologica-de-cerdanya/xx-trobada-micologica-de-cerdanya
Crèdits: imatge cistell de bolets: http://www.catbolet.com/
xanxano.com 