«Alguna cosa deu tenir Escornalbou quan romans i àrabs, agustins i franciscans, lliberals i carlins hi varen passar. Avui els seus murs vermells ens expliquen històries passades»*… i de futur
Ara fa tot just un mes vaig tenir la sort de participar en un blogtrip organitzat per l’Ajuntament de Duesaigües (Baig Camp, Tarragona) i l’organització de la Fira Muntanyum, Fira de Turisme Rural i Esports de Muntanya de Catalunya. Gràcies a aquest blogtrip vaig tenir l’oportunitat de conèixer un indret de Catalunya del que no havia sentit parlar mai, La Baronia d’Escornalbou.
«La baronia fou una jurisdicció senyorial centrada en el castell i monestir d’Escornalbou, vinculada per la corona als arquebisbes de Tarragona i què comprenia, a més del castell monestir, els pobles de Colldejou, Vilanova d’Escornalbou, Riudecanyes, Duesaigües,Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella i l’Argentera, i era sota el govern d’un batlle general de la baronia.
El castell, en la part més antiga, és del segle XII, i el relleu que remata l’arc gòtic d’accés al recinte és encara segurament anterior. Aquesta terra fou conquerida per Alfons I el dia de Sant Miquel de 1162, sota el comandament d’Arbert de Castellvell, senyor de Siurana.
Després de l’expulsió dels sarraïns, la regió va passar a dependre del terme de Siurana, regit per carta de 1153, i fou donada en franc alou a Arbert de Castellvell, amb la condició de repoblar el lloc i bastir al cim un convent de canonges agustins sota obediència de l’església de Tarragona. D’aquesta donació en va sorgir la baronia d’Escornalbou (la senyera de la qual fou quartejada de vermell i blanc, és a dir el primer quadre de dalt vermell i el segon blanc, i els de sota a l’inrevés).» wikipedia
Però a banda del seu origen històric, la Baronia d’Escornalbou és una unitat de paisatge ben interessant que aniré explicant en una successió de tres posts. Avui vull limitar-me a assenyalar l’encert de la Diputació de Tarragona, al menys com a espectadora m’han convençut. Alhora vull celebrar i felicitar tant a l’Ajuntament de Duesaigües com a l’organització de la «Fira Muntanyum» al seu alma màter, Jordi Foraster, autor de la guia dels camins de la Baronia d’Escornalbou, doncs han estat capaços d’engrescar la població per tirar endavant aquesta fira de manera col·laborativa i com a resposta a un problema molt més habitual del que sembla.
Com ja he manifestat moltes vegades, crec que tots els territoris tenen un cert grau de possibilitats de desenvolupament turístic. En uns territoris la indústria turística serà la principal, en altra complementària i en d’altres territoris residual, però inclús allà on és residual econòmicament el turisme te una importància vital a nivell humà, perquè el turisme ens connecta amb el món i ens obliga a pensar-nos a nosaltres mateixos per explicar-nos a qui ens visita…o al menys ho hauria de fer.
Aquí ve el problema; hi han comarques, províncies, unitats polítiques de territori, on conviuen dos tipus d’industria turística molt polaritzades, on en una part el turisme és gairebé un monocultiu (Costa Daurada, Costa Brava…) i tot just a pocs kilòmetres de la franja costera el turisme no es desenvolupa gens. Aquest desequilibri fa que el rerepaís no desenvolupi el seu potencial turístic d’interior, rural, esportiu, creatiu, de natura, ecològic… tot allò que altres zones d’interior sí desenvolupen quan no han de competir per l’atenció de les autoritats polítiques. Per exemple, a la Costa Daurada s’havia obviat el desenvolupament turístic de zones riquísimes i amb un gran potencial com la Baronia d’Escornalbou doncs la Costa copa tota l’atenció de la seva administració. Molt habitualment l’argument per no atendre aquestes necessitats de desenvolupament és que els turistes ja son a pocs kilòmetres i, suposadament, amb estratègies de turisme d’un dia l’interior ja hauria de tenir prou…qualsevol que hagi tingut una mica de contacte amb el sector hoteler sap que no els interessa promoure que els seus clients marxin d’excursió si no els porten ells així que es complica moltíssim aquest flux, això per no parlar de marketing i d’usos de consum (una persona que ve per anar a la platja, vol anar a la platja).
Al mateix temps aquestes destinacions oblidades com La Baronia veu com els seus veïns del Priorat sí reben ajuda per desenvolupar-se i obtenen grans beneficis mitjançant l’enoturisme.
Per això felicito als habitants de la Baronia, en especial els de Duesaigües, hagin pres la iniciativa i s’hagin organitzat per treure el cap, per reclamar-se i oferir-se i també celebro que l’administració a Tarragona hagi reaccionat i estigui corregint aquest oblit amb la creació de la marca «Muntanyes de la Costa Daurada» que inclouen la Baronia i tot el rerepaís amb una aposta pel turisme esportiu, cultural i de natura, oferint itineraris ben estructurats i interpretats segons criteris de Story Telling.
Bé…i properament ús parlaré de què fer, què veure, què beure i què menjar a la Baronia d’Escornalbou, que és el que esteu esperant de veritat, oi?
———————————————
Informació:
Castell d’Escornalbou: http://www.mhcat.cat/monuments_i_territori/monuments/castell_monestir_d_escornalbou
http://www.muntanyum.com/muntanyum/
http://www.muntanyescostadaurada.cat/rutesapeu/ca
On dormir i mejar:
Posts nascuts del Blogtrip:
http://elspetitsviatgers.com/2015/05/16/descobrim-la-ruta-de-la-baronia-descornalbou-tarragona/
——————————————–
* Frase estreta del fulletó de publicitat de Riudecanyes.
xanxano.com 