Engrapo un mos de terra, roja i tèbia,
arrels de marduix i sentor d’alfàbrega.
Hi ha rajolins de sol entre les pedres,
una branca de romaní i sàlvia.Recordo el jardí de la infantesa,
línies de lila morien al mar.
Hi ha camps arrenglerats de lavanda
dolces flors violetes besant la sal.Fileres de verd, vinyes abocades
al blau cel per la timba del rocall.
Els vinyataires tresquen doblegats;
mengen ara blanc raïm i arengades.Evoco el meu jardí de la infantesa;
oliveres i flors de cirerer.
Arrels solejades de la Provença,
sajolida, brots, flaires de llorer.Un casalot ensotat entre boires;
em gronxo en el perfum del record,
pedalejo per senders d’albercocs,
camino pel jardí de la memòria.Poema de Xantalam, publicat a Relats en Català
Tot cercant informació sobre la proposta que us presento avui he trobat aquest poema d’una catalana nascuda a França que resumeix i evoca bona part d’allò que volia transmetre; les olors de la Provença, la Mediterrània, la Sal, els colors…No hi ha cap dubte que La Provença és una terra inspiradora, els pintors impressionistes com Van Gogh o Cezanne ja li va fer honor a la seva capacitat evocadora.
Un cop reconegut la bellesa d’aquesta terra m’agradaria analitzat com l’han transformat en una font d’ingressos sense comprometre el seu encant i la seva calmada i dolça manera de viure i alhora us faig una proposta d’escapada per aquest estiu que recordareu sempre.
Arc de triomf romà d’Orange…qui no ha sentit parlar d’Orange? a tothom li sona però pocs, almenys jo no ho tenia present, tenim en compte la importància del seu patrimoni històric, doncs no només conserva un dels arcs de triomf romà més espectaculars i de més importància en l’història de l’art, Orange embolcalla el teatre romà, el millor conservat d’Europa com explica aquest vídeo de la Unesco que el va declarar Patrimoni de la Humanitat el 1981
Molt bé! fins aquí una ciutat amb un passat interessant pels historiadors culturetes i editors de la wikipèdia… però es que hi ha més…aquest teatre romà tan ben conservat es fa servir cada estiu com seu d’un festival popular d’Òpera, 10.000 espectadors omplen les grades de 2.000 anys per veure produccions com Aida, o Nabucco que vaig tenir la sort de veure l’any passat. I en aquest punt entrem en l’emoció que provoca la cultura i aquelles connexions que a vegades notes amb el passat llunyà de les generacions dels nostres molt avantpassats… Sí! no trobeu màgic que a la mateixa pedra on tu seus per veure una representació i emocionar-te amb la cultura, algú, fa 2000 anys, també va fer el mateix?… veure i sentir el «Cor dels Esclaus» de Verdi allà és d’esgarrifar-se i plorar d’emoció, us ho ben asseguro. Aquesta vivència, aquesta emoció atrau cada estiu milers de turistes anglesos… però no d’aquells que fan ‘balconing’, ja m’enteneu…Primera lliçó… la Provença dinamitza el seu patrimoni.
Quí no sap què son les herbes provençals?…a quí no li sona els camps de la lavanda de la Vaucluse?…bé, doncs al mateix moment que es programa el festival d’Òpera d’Orange al seu teatre romà els camps de la lavanda estan al punt màxim de floració a punt, a punt de ser recol·lectats, són un espectacle de color i olor que atreu abelles preparades per libar les flors i turistes preparats per fotografiar-ho… i evidentment si la flaire t’arriba d’arreu busques on comprar aquesta olor: sabons, essències, mel de lavanda… però també gelats, salses, galetes en paquets perfectes per regalar a les tietes… tot amb aroma i gust de lavanda. Segona i tercera lliçó… productes de la terra adaptats al consum turístic i assumir que el paisatge que crea l’agricultor és un atractiu de primer ordre.
A mi que, com ja sabeu, defenso el cicloturisme com un recurs de desenvolupament turístic, la Provença em serveix d’exemple de com es poden fer les coses per fomentar una destinació d’interior gràcies a les dos rodes…i dic les dos rodes perquè les motos també son molt interessants, però centrant-nos en les bicicletes, La Provença te una gran avantatge, el «Mont Ventoux»... tarda d’estiu, migdiada al sofà i la tele posada…es comença a sentir el rumor de l’helicòpter del tour amb la retransmissió de la cursa ciclista mentre ens mostren imatges dels voltants de l’esdeveniment… alguns publicistes diuen que el Tour de França és l’anunci més llarg de la història de la TV… dura dues setmanes, ho veuen a tot el món i venen França com a destinació… el Mont Ventoux (mont ventós, d’això en tenim nosaltres també) de la Provença és una de les etapes mítiques del Tour cosa que fa que s’identifiqui la regió amb la bicicleta, però no només arriben cicloturistes capaços de pujar al Mont Ventoux, les carreteres de la Provença que són petites i per on es circula a poca velocitat, el paisatge i la facilitat per guardar les bicis allà on vas, fa de la Provença una destinació molt desitjada pels cicloturistes… i aquests tampoc fan ‘balconing’….
Més Info:
xanxano.com 