xanxano

Camí de la Muga: El relat d’en Daco, empordanòleg

13043258_275656676099775_2480794791462805787_nUna de les persones que millor coneix els racons i secrets de l’Empordà és en Josep Maria Dacosta, Daco pels amics, i això deu voler dir tothom.
En Daco ens ofereix en aquesta entrevista un reguitzell de punts d’interès claus per fer una interpretació precisa, profunda i divertida de l’eix que suposa el nostre riu Muga. Li agraeixo molt la seva col·laboració però ha fet que a partir d’ara neixi en mi una altra “obsessió”… que l’empordanologia m’obri les seves portes algun dia.

Ir a descargar

Més info:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Dacosta_i_Oliveras
https://www.facebook.com/josepm.dacosta

Fotos: Josep M Dacosta i Xavi Toral

In Memoriam dels refugiats

El proper dia 11 de febrer es celebrarà al Palau Sant Jordi de Barcelona un concert en favor del dret a acollir i ésser acollits. Les estratègies polítiques que ordenen els interessos dels qui manen no encaixen amb aquests drets i ens estan deshumanitzant.

La bona gent som capaços de compartir, d’entregar-nos a la solidaritat i cuidar dels nostres congèneres, però aquest acte és altament perillós per mantenir les estructures de poder que ens paralitzen com a humans, és molt important que tinguem por, por de l’altre, del que fuig d’una guerra, del que resa a un altre deu, del que es vesteix d’altra forma… la por és l’instrument.

La por va ser el que va fer que els ciutadans republicans de la República per excel·lència,  el bressol de l’humanisme, França, oblidés tot el que representen els seus principis fundacionals i recluís en “camps de refugiats” com a “indesitjables”, així se’ls anomenava, als republicans catalans i espanyols que fugien de la tirania i el feixisme després d’haver lluitat per la llibertat, la igualtat i la solidaritat.

indesirables

Paradoxes, cinismes del passat que els humans mirem de pair quan som capaços de reconèixer la nostra culpa… França ha provat de fer les paus amb la memòria d’aquells als que va tractar amb tan poca solidaritat, ni tan sols caritat. Un dels majors camps de reclusió per on van passar els exiliats de la República Espanyola, els jueus que fugien dels nazis o els refugiats Harkis, (aquells que van ser fidels a la República francesa durant la guerra d’Algèria i que un cop pactada la independència d’aquell país hi quedaven com a traïdors patint assassinats massius…també van ser “acollits” en condicions deplorables al Camp de Rivesaltes en una reedició del “Roma no paga a traïdors”).

Tots aquests col·lectius son  dignificats amb rigor i molt de respecte al centre de interpretació de la memòria  Memorial del Camp de Rivesaltes. Tot un exemple de com es museïtza un intangible com la memòria; explica, reivindica i exemplifica, fa reflexionar dins un espai pensat per la introspecció. És d’aquells moments que et transformen. Recomano molt la seva visita i, de fet, agraeixo sincerament que l’Estat francès hagi dedicat aquests recursos a fer memòria d’un fet incòmode per ells mateixos.

El Mémorial du Camp de Rivesaltes es va inaugurar el passat 15 d’octubre de 2015 per Manuel Valls… el mateix que es nega a acollir els refugiats sirians…

Les condicions que la França de Pétain va oferir als refugiats catalans i espanyols o les que després es van oferir a jueus, gitanos i harkis, tots ells qualificats com a “indésirables”, son ostensiblement millors que les que la Unió Europea del S.XXI, en pau, ofereix als refugiats sirians i d’altres zones de conflicte…

…massa por…

campamento-refugiados-moria-lesbos-completamente-nevado-1483955307138

Foto Moria (Lesbos. Grècia) El Periódico

Ir a descargar

http://www.memorialcamprivesaltes.eu/

https://stopmaremortum.org/

http://www.casanostracasavostra.cat/palau-sant-jordi

Camí natural de la Muga: Salines Bassegoda

El passat 24 de Gener vam conèixer un dels agents més importants en la gestió del territori per on transita el “Camí Natural de la Muga”, el Consorci de Salines Bassegona que aplega bona part dels municipis del naixement de la Muga. La seva tècnica de desenvolupament, Estel Turbau, va remarcar l’interès i importància d’aquest recurs que ara hem d’omplir de vida.
Fes play! 😉

Ir a descargar

Web del Consorci Salines Bassegoda

Article Relacionat: Propòsits per l’any nouCamí natural de Muga: Sant Llorenç de la Muga

Camí natural de Muga: Sant Llorenç de la Muga

Comencem aquesta petita aventura per un dels racons més bonics i mal coneguts de l’Empordà, la Garrotxa de l’Empordà.

santllorenc%cc%a7-6

La Garrotxa de l’Empordà forma part de l’unitat de paisatge de l’Alta Garrotxa, que es defineix a si mateixa en la web del consorci que la gestiona com  “una unitat geogràfica força ben delimitada que es troba a cavall de les comarques del Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà. Es tracta d’una vasta regió dels Prepirineus orientals, d’uns 400 km2, dels quals 32.864,57 hectàrees es troben actualment protegides pel Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i la Xarxa Natura 2000, en haver estat declarades Lloc d’Importància Comunitària i Zona d’Especial Protecció per les Aus. La diversitat i la complexitat geomorfològica d’aquest espai natural protegit ha dibuixat un paisatge espectacular i ple de contrastos. Un paisatge abrupte i de difícil accés, una realitat que recull perfectament l’etimologia del mot garrotxa: terra aspra, trencada, de mala petja

captura-de-pantalla-2017-01-19-a-las-11-33-19

És una zona de molt escassa població on pots sentir una natura feréstega i trobar indrets on perdre’t si és el que vols…però si encara no has sentit la crida de la veu de jungla, jo et proposo que m’acompanyis a descobrir paratges naturals i culturals tot seguint el curs del Riu Muga, d’una manera plaent i accessible per gairebé tothom. Ho farem per l’itinerari que planteja el Camí Natural de la Muga ,però en sentit contrari a com es planteja normalment; nosaltres seguirem el sentit de l’aigua, que fa baixada… El començarem a Sant Llorenç de la Muga i l’acabarem a la desembocadura del riu a la Mediterrània a Empúria Brava. Som-hi?

Sant Llorenç de la Muga

santllorenc%cc%a7-7

Sant Llorenç és un dels pobles medievals més ben conservats que conec, petitó, amb cases de pedra molt ben conservades, ocupant l’ull d’un meandre del riu que l’embolcalla i acompanya pràcticament a peu pla. Sant Llorenç viu en comunió amb la Muga, tant que a l’estiu s’acomoden els còdols del riu per fer una bassa on tothom pot capbussar-se com els bernats pescaires dels que sovintegen les seves ribes…amb una mica de sort i molt de silenci, pots arribar a veure una llúdriga, encara que és més probable que et trobis algun pescador de dos potes llençant la mosca per pescar barbs de muntanya o truites.

Com sempre remuntar la història ens explica el present, i a Sant Llorenç  els noms dels carrers, la configuració de la trama urbana, les seves pedres en muralles, església, portes, cases i torres ens recorden les diferents èpoques de Sant Llorenç. Per començar durant l’edat mitjana Sant Llorenç destacava per la producció de draps de llana. Tot el procés es feia a Sant Llorenç: tenir cura de les ovelles, netejar, cardar, filar i teixir la llana… i ho devien fer molt bé perquè el drap de Sant Llorenç era conegut i preuat a l’època. La riquesa d’aquest comerç va fer créixer la seva importància i a la vila se li van concedir el privilegi d’organitzar un mercat mensual i una fira anual que durava tota una setmana. Era una fira tant important que la gent demanava salconduits per poder viatjar des de lluny, de fet, hi ha indicis de que es va s’hi establir una petita comunitat jueva dedicada al comerç i el préstec. Cal recordar que la proximitat de Besalú i la importància del seu call. La comunitat de Sant Llorenç pertanyia a la “Col·lecta de Besalú” (Una Col·lecta era una organització jueva supra-comunal que reunia diverses aljames amb una finalitat econòmica: la distribució, taxació i recaptació dels impostos per lliurar-los al rei.)

D’època medieval es conserven les muralles, tres portes i tres torres de lliure accés que li donen al poble un aire medieval encisador i molt divertit, si aneu amb nens acabareu parlant com cavallers… i també una curiositat única… A Sant Llorenç és possible veure des d’alt la taulada de pedra original de l’església romànica, doncs en una de les moltes transformacions que va patir l’Església de Sant Llorenç van construir per sobre preservant aquest tresor en condicions òptimes per ser que avui podem veure -sense cap dron- cóm es construïa una teulada, per aquesta visita cal que us poseu d’acord amb l’Ajuntament perquè us facilitin l’accés.

santllorenc%cc%a7-2

La llana va donar el relleu en importància econòmica a l’extracció i producció de ferro. Les muntanyes que embolcallen Sant Llorenç son particularment riques en aquest mineral, i aquest fet va tenir moltes conseqüències per la vida de Sant Llorenç, de fet, va tenir molta importància en un capítol principal de la Història d’Europa… però hauràs de seguir el fil del meu relat per desvetllar-ho… si no pots suportar la incògnita don-li al play de l’àudio que faig una mica de spoiler 😉

 

Ir a descargar

 

Infos: Ajuntament de Sant Llorenç de la Muga

Bibliografia: Girona, ciudad judía Material de la visita didáctica al Museo de Historia de los Judíos de Girona.

Propòsits per l’any nou

Plantejar-me propòsits d’any nou és un exercici que faig sense proposar-m’ho, suposo que tots ho fem amb més entusiasme o menys. Arriba el final d’any i et veus fent balanç, comença el següent i et planteges nous reptes.  Jo vaig acabar l’any passat acomiadant amb dignitat un antic projecte, Ulugh, i començo aquest anunciant un dels projectes que em plantejo per el 2017… us ho explico per comprometre’m, però també perquè m’ajudeu.

camins

Aquest 2017 faré una guia sobre l’Empordà, una col·lecció d’itineraris amb explicació de tots els atractius que sigui capaç d’identificar, i ja sabeu que per mi els atractius més interessants son els que viuen, o sigui persones, animals, vegetals o coses que ens transmeten i inspiren vida.

Ho faré resseguint itineraris ja marcats, per dos motius, perquè ja estan marcats i això rentabilitza recursos que ja tenim, i perquè els camins es conformen segons criteris orogràfics i aquests no canvien…o canvien en edats geològiques que res tenen a veure amb la vida dels humans.

I és que el nostre Empordà te sobre el seu mapa una malla de camins sobre els que s’han configurat itineraris culturals ben interessants, des de la Via Augusta, el Camí de St. Jaume, als camins de la retirada i exili, passant pels GR i rutes varies vinculades al paisatge, costums o personatges (Ruta del Suro, Walter Benjamin…).

Hi ha material per anys! però començaré pel Camí Natural de la Muga, que és ben interessant i el tenim molt abandonat, avui us el pressento i l’aniré desvetllant per etapes… m’hi acompanyes?

“El Camí Natural de la Muga segueix el curs del riu La Muga i connecta diferents espais naturals de Girona, com l’Espai d’Interès Natural (EIN) de l’Alta Garrotxa, el EIN de ses Salines, el EIN Penyasegats de la Muga i el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, descobrint al seu pas els diferents hàbitats associats al riu, des del bosc de ribera fins a les planes al·luvials, unint d’aquesta forma els Pirineus amb el Mar Mediterrani.

Al llarg d’aproximadament 40 quilòmetres, el Camí Natural pansa pels termes municipals de Sant Llorenç de la Muga, Terrades, Boadella i els Escaules, Pont de Molins, Cabanes, Peralada i Castelló d’Empúries-Empuriabrava, per una ruta que permet practicar activitats com la pesca, el cicloturismo i el senderisme.

El paisatge de la comarca per on circula La Muga està estretament relacionat amb el riu. En el seu curs s’han situat molins de farina, pous de gel, regadius i hortes, tota una cultura tradicional i agrària que, evidentment, vincula el paisatge i el territori amb la zona de pas i frontera que és l’Alt Empordà.

A més, el Camí Natural de la Muga connecta amb altres circuits, com la xarxa de senderes Itinerànnia, el GR-11, el GR-2, el GR-92, les rutes de bicicleta tot terreny (BTT) del centre de la zona Salines- Bassegoda i el camí de Sant Jaume.”

 

Aprofito per presentar-vos el programa de Caminos Naturales, vida en movimento, com proposta de turisme sostenible:

 

Us animo a fer-me arribar propostes o correccions, podeu fer servir les xarxes (@xanxano) o el formulari de contacte

  • Info:

http://www.mapama.gob.es/es/desarrollo-rural/temas/caminos-naturales/caminos-naturales/sector-noreste/muga/la_muga.aspx

 

 

 

Vida y miserias de una empresa digital. Despedida de Ulugh

He empezado este post mentalmente decenas de veces en los últimos meses, se que es algo que tengo hacer pero no se cómo. Cómo te despides de algo que te ocupó años, en el que proyectaste todo tu talento -el que tenías-, que te quitó el sueño y te llenó de ilusiones. Cómo te despides de tu herramienta, la que tu hiciste, para cambiar un poco el mundo…

ulugh

“Ala! ya está xanxano soltando un discurso”… no hace falta que me lo digáis, ya me lo digo yo sola que os he oído los pensamientos.

Sí! qué le voy a hacer? mi naturaleza es ésa, pero no soy la única. En 2007, cuatro soñadores unimos nuestros destinos, porque crear una empresa con alguien es uno de esos compromisos que más unen destinos, sobretodo si en ella empeñas todo lo que tienes.

Marc, Eli, Rik y yo soñábamos con vivir creando, en este sistema económico competitivo e injusto, herramientas para que otros soñadores hicieran lo mismo; vivir de crear y compartir. Y digo esto de manera tan pomposa porque lo vivíamos así, imbuidos de cierta épica presente en cualquier aventura y que afloraba en todos nuestros planteamientos empresariales -digámoslo así-. Había en nosotros mucho romanticismo y muy poca lógica empresarial de la que persigue el máximo beneficio… los principios del “software libre” y de, lo que después se llamó, la “economía del bien común” animaban todas nuestras acciones. Creímos que había un espacio entre perseguir el beneficio siempre y no conseguirlo nunca y queríamos encontrar la fórmula maravillosa de participar de este sistema como un agente económico sin ser engullidos por él.

Con estos nobles propósitos y una buena dosis de audacia, o temeridad – ya lo decidís vosotros-, en 2008 presentamos “Ulugh”, una app que te posicionaba sobre una ruta, te avisaba de los puntos de interés y te mostraba contenido multimedia asociado a estos puntos… os suena verdad? conocéis muchas apps o funciones de apps parecidas, a que sí?… bueno, pues cuando nosotros empezamos a desarrollar, el iPhone no tenida GSP, Android aún no existía y que te aceptasen como desarrollador para BlackBerry costaba casi 3000€ al año… pero lo hicimos!, desarrollamos Ulugh para BlackBerry -pasando por caja, of course- y luego lo hicimos para Android, fuimos la primera empresa, sin subvenciones, de Catalunya en publicar una app comercial, para ganarse la vida…

Luego vino una etapa muy divertida en la empezamos a dar a conocer nuestro producto a los gestores de recursos culturales, turísticos y de movilidad a los que se nos ocurrió pedir visita y nos la dieron. Solían ser gerentes, directores… gente importante, gente con BlackBerry que enviaba emails desde ella y a los que les contábamos que pronto todo el mundo tendría un “smartphone”, – un teléfono inteligente, como su BlackBerry pero aún con más opciones y bastante más barato- teníamos que añadir… la incredulidad de esta gente era bastante frustrante pero no nos desanimamos y buscamos en el extranjero alianzas para hacer más interesante nuestra oferta y lo conseguimos; nos encontramos con RouteYou.com, una plataforma para compartir rutas con sede en Gante…

Así, nuestro pequeñín fue capaz de ofrecer ciento de miles de rutas. Las encontraba en segundos, las descargaba rapidísimo y las mostraba en cartografía online u offline de manera MUY eficiente, apenas consumía recursos…  y sin APIS de terceros que llevarse a la boca -para los que seáis desarrolladores- todo el código de Ulugh lo picó Marc, se pude decir que casi sin entornos de desarrollo, a penas los había.

Llegaron las ventas y nuestro primer gran proyecto, “El Secret de les Vies Verdes”, fue por un concurso público que ganamos, eso nos obligó a adaptar el proyecto también a “Windows Mobile” por exigencias del guión… ese proyecto me enseñó casi todo lo que sé sobre producir contenidos georreferenciados: tempos, pantallas, calidad de imagen, sonido, guión adaptado al medio, locuciones, traducciones, adaptaciones culturales, soportes para bicicletas, editores cartográficos, tipos de archivo… fue un proyecto muy ambicioso y exigente. Un reto que acabó en un Premio Europeo a la Excelencia que Vies Verdes de Girona ganó a cuenta de él, y es que como explica el Punt Avui en su nota, la producción y el desarrollo fue muy importante:

 “(…) las llamadas e-rutas cubren los itinerarios de Ripoll a Olot, de Olot a Bescanó y de Bescanó a Sant Feliu de Guíxols; pero, además, incorpora 22 rutas secundarias. En total, se cubren unos 285 kilómetros de rutas y la aplicación dispone de 124 vídeos explicativos del patrimonio cultural, paisajístico o de ocio, así como 88 puntos de interés a lo largo del recorrido. Además de la descarga a los móviles,  habrá la posibilidad de alquilar los dispositivos durante la ruta. (…)” 

 

…Insisto, esto fue en el 2010… aún se estaba definiendo incluso qué era la web 2.0.

Detrás de ese proyecto vinieron otros, a nivel local, nacional e internacional… pero sufriendo… sufriendo mucho. Cualquier pequeña empresa pasa por ahí aunque luego las crónicas de los jóvenes empresarios que “triunfan” en lo digital siempre son “empezaron en un garaje, tuvieron una idea genial, Google les compró la empresa por X millones de € y les contrató para llevaran el proyecto”… Bueno… pues no… eso es una fábula y esto un aviso para navegantes… ese, casi arquetipo, de historia empresarial es algo que les pasa al 0’. La inmensa mayoría de programadores de apps ilusos del mundo alimentan las tiendas de Android i iPhone dando argumentos para que te compres un aparatejo, ¡no se gana la vida!… y permitidme que siga con el descargo y advertencia… es que necesito decirlo…También nos contaron mucho ese cuento de: -Pues en el “Parc Científic” (sustituir “Parc Científic” por el vivero de empresas pagado por la administración que tengáis más a mano) hay una empresa de apps que no deja de contratar ingenieros…- ¡Ja!… ingenieros!… ingenieros becarios…a pesar de esto, estaba yo un día quitándome el sombrero ante el CEO de una startup de éxito mundial reconocido a 50 km a la redonda, cuando el muchacho, remasterizado por una escuela de negocios muy cara, me dice: – bueno, lo más complicado fue hacer una presentación convincente para que nos dieran los 300.000€ de subvención…

…Lo más complicado?!!!…

 Aquella empresa del “Parc Científic” murió cuando se acabaron los 300.000€ para pagar el marketing de chichinavo que les daba renombre. Nunca vendieron nada, pero ese tipo de empresas que regalaban su producto porque estaban subvencionadas fueron las que más dificultades nos plantearon a nosotros. Esas empresas, la crisis y los gerentes y directores a los que dos años antes les explicábamos qué serían los smartphones y que para entonces ya se habían pasado de BlackBerry a iPhone y estaban alucinados con el nuevo juguete…para más inri, los de las empresas subvencionadas también les visitaban y les contaban cosas que desarrollaban con la universidad, que si cohetes, que si la luna… el momento ¡wow! fue muy duro… fue el momento en el que el lirio que llevábamos en la mano se marchitó…

Vimos claro que no podíamos competir con trabajo y una herramienta útil contra las desmesuradas expectativas que la tecnología estaba despertando, la burbuja que del ladrillo llegó a la tecnología, supongo… y además, gratis para el consumidor.

Evidentemente nada es gratis, en aquel momento empezamos a pagar lo digital con bytes de información sobre nuestras vidas y para ese negocio nosotros no estábamos preparados, ni profesionalmente, ni moralmente tampoco…

Cuatro años después de iniciar nuestra aventura empezamos a buscar trabajo en otras empresas… Fueron cuatro años en los que vivimos de Ulugh, de manera decente, aportando valor añadido, ofreciendo una herramienta para divulgar la cultura sobre el territorio, exportando, operando desde el Empordà más rural, un pueblo de menos de 100 habitantes, sin subvenciones… Había material para un storytelling bueno, eh? 😉

La web de Ulugh ha estado colgada durante años, como un fantasma, porqué, principalmente yo, tengo la cabeza muy dura y me negaba a aceptar el final. Bien, ya lo acepto… Ulugh me enseñó un oficio raro y me dio una perspectiva curiosa sobre el turismo, la tecnología, la economía, el desarrollo local, las administraciones públicas, la gestión cultural, los modelos de negocio…y por todo esto le estoy muy agradecida.

ulugh-begSabéis porqué le llamamos “Ulugh”? Ulugh Beg fue un rey turco-mongol, astrónomo y matemático que en el S.XV mandó construir, en Samarkanda, el mayor astrolabio del mundo, hasta entonces construido, para posicionar bien las estrellas y rehacer las cartas de navegación evitando así que las caravanas de la Ruta de la Seda se perdieran en el desierto (por eso nuestro logo era un camellito). Construyó también una grandísima madraza (universidad) donde las mujeres eran bien recibidas…

…ya os decía que éramos unos románticos…

Descolgaré la web de Ulugh a finales de año… por si alguien le quiere echar un ojo antes: ulugh.com

PD: Estoy recibiendo numerosas muestras de solidaridad y percibo algo de preocupación por mi… que no, tranquilo todo el mundo… hace tiempo que le he ido encontrando alternativas a Ulugh y ahora produzco rutas digitales con otras tecnologías 😉

 

 

 

Família intrèpida! turisme familiar a Costa Brava i Pirineu

família intrèpida

Avui la Marta Vayreda de l’Alberg Costa Brava de Llançà ens presenta una iniciativa que et pot fer molt feliç… a tu, i als teus…

Ir a descargar

Una iniciativa dels cinc albergs de les comarques gironines que neix per connectar persones entre persones i éssers humans amb la natura i la cultura. El millor regal per la gent que estimes.

La proposta és un cap de setmana amb dos dies amb pensió complerta, de divendres a diumenge,  i tres activitats per a tota la família on descobrir el racons, valors i personatges dels nostres paisatges i viles… ho han tingut tot en compte! menús equilibrats i de Km.0, preus democràtics, els millors guies i educadors locals per fer descobrir. Tot a punt per a una experiència per omplir-nos de bones sensacions…

Ara busco algú que em deixi els seus marrecs per poder apuntar-me… 😀

Tota l’info a:

http://www.familiaintrepida.cat/

http://www.albergcostabrava.com/

Qui canta el seu mal espanta! Festival Càntut

El passat cap de setmana ha tingut lloc la primera edició del Festival “Càntut”Feliçment ha estat tot un èxit que va omplir Cassà de la Selva dels sons i paraules que rauen amagades  a les goles dels nostres avis. El “Càntut” va néixer per reivindicar la capacitat i necessitat de cantar que tenim tots els humans i per recuperar de l’oblit tot el patrimoni etnomusical que som capaços de salvaguardar col·lectivament.  l’Albert Massip és qui, al juliol del 2012, va començar a enregistrar i compartir tonades, músiques, lletres que recordaven els nostres avis a un seu blog, musicadelsavis.blogspot.com. Aquest projecte va anar creixent fins a fer-se necessari viure l’experiència de compartir aquest patrimoni i gaudir-ne en viu en un festival, tal i com ens ho explica el mateix Massip en el següent tall de veu:

Ir a descargar

Us animo a fer una ullada al web del projecte on hi han recollides més de 1000 cançons populars… potser us animeu a col·laborar i tot  😉  http://www.cantut.cat/canconer/cancons

Activitats paral·leles:

El Festival ha generat interès en altres actors i a estimulat més públics per apropar-se a les músiques populars com les famílies a les que l’Àngel Daban i Carmina Rabassedas van dedicar una actuació. Per molts petits aquesta va ser el seu primer contacte amb la música en viu… jo mateixa, que ja em queda molt lluny el “cargol treu banya”, em vaig veure reflectida en les carones de bebès que per primer cop es portaven les mans al cap fent banyetes amb la tornada, sens dubte un moment transgeneracional… quants de nosaltres no hem passat per aquest moment?

cantut-1

Un altre projecte ben interessant és el que va presentar la Bàrbara Van Hoestenberghe amb les seves “versions bàrbares” de les cançons populars que recupera de  l’oblit en els seus viatges en furgoneta per Catalunya. Aquí teniu la seva versió de “Les petites formiguetes”

i a l’Empordà?

A l’Empordà hi ha una feina delicada i ben divertida que hem de conèixer tots, la Trobada de Cantadors d’Espolla i l’Escola d’estiu de Glosa  que recuperen la tradició de la cançó improvisada a l’Empordà, la Glosa…esteu atents a l’estiu vinent 😉

Aquí l’espai de ràdio complert:

Ir a descargar

Croissants, monjos benedictins, mercats de vell i la Marilyn… Un matí a Sant Cugat dona per molt!

Quan diem “Sant Cugat” tothom s’enrecorda de l’alt nivell adquisitiu dels seus habitants. Un cop superat el tòpic algú se’n recorda del seu monestir romànic, una joia que els que vam estudiar el batxillerat a Barcelona, molt probablement, vam anar a veure…afinant una mica més, recordem que està a la banda nord del Parc de Collserola…..i després?… i després, reconec, que jo no sabia gaire més… És per això que es fan els “blogtrips” i “famtrips”.

Gràcies al blogtrip que va organitzar l’Ajuntament de Sant Cugat,  avui us puc explicar un pla per un dissabte de tardor perfecte:

Comencem per el recentment re-inaugurat Mercat Vell de Sant Cugat transformat en mercat gastronòmic.

El nou Mercat Vell de Sant Cugat és un espai per a gourmets on comprar, menjar, beure, descobrir i compartir experiències gastronòmiques. Instal·lat en un edifici centenari i modernista, s’ha convertit en un elegant mercat del segle XXI amb productes d’alta qualitat per comprar i degustar.

Era un edifici modernista que havia entrat en decadència al temps que els vilatans es desconnectaven de la vida del mercat, al que un nou projecte de gestió amb una gran remodelació arquitectònica ha trobat una fórmula per tornar-li els dies de compres, converses, tandes, canyes i esmorzars… però també de tallers, showcookings i esdeveniments varis que barregen el consum de proximitat, gourmet i l’activitat cultural.

Per exemple, un dels nous paradistes que defensen un compromís decidit amb la qualitat del producte és el Forn Bonaparte. “Bonaparte” com Napoleó, perquè va ser l’exèrcit napoleònic qui va estendre per tota Europa el concepte de “pa del dia”.  Ara us diré una cosa molt transcendental…presumeixen del croissant de mantega, fet amb llet d’hivern de vaques bretones, presumeixen perquè poden, perquè han guanyat un premi amb aquest croissant, i és espectacular, de veritat… i no els hi vaig dir per no donar pistes, però els seus bunyols ens ho posarien difícil als nostres brunyols de l’Empordà.

Parada primera, Esmorzar al mercat Vell de Sant Cugat, d’allà bici i a la joia romànica vallesenca…

El Monestir de Sant Cugat va ser el més important de tot el comtat de Barcelona i és un referent de l’art romànic català, destaca el seu claustre amb 144 capitells del mestre Arnau Cadell, qui també va treballar a la catedral de Girona, tots diferents com ell mateix ens va explicar quan va aparèixer ,”deus ex machina”, al nostre pas mentre passejavem per les galeries del claustre… si us voleu assegurar de viure el miracle, potser millor contacteu amb la oficina del Museu de Sant Cugat. Jo ho vaig gaudir molt, visita teatralitzada recomanada… En general agenda cultural del museu recomanada, està ben viva i actualitzada.

Quan un matí qualsevol surts d’un santuari del segle XII no hi ha res millor que anar a visitar un santuari del segle XX per comparar… amb els seus misteris, litúrgies i la seva gran icona, en aquest cas Marilyn Monroe.

Just davant del Monestir de Sant Cugat ens trobem amb Cal Gerrer, un edifici, podríem dir que protomodernista, que havia sigut la fàbrica de terrissa Arpí i que actualment acull el llegat dels artistes Cabanas-Alibau i la Col·lecció de Frederic Cabanas consagrada a l’estudi de Marilyn Monroe, una col·lecció d’objectes i publicacions sobre la diva que es reivindica com una dona intel·ligent i inquieta culturalment, que va esdevenir mite amb 36 anys. Al museu es conserva una carta que l’actriu va dirigir al seu amic, Truman Capote, 10 dies abans de la seva mort on, segons l’ànima mater de la col·lecció, Frederic Cabanas, dona les claus que desxifren el misteri de la seva dramàtica pèrdua. Seria una sort de justícia poètica que un nen que va néixer exactament el dia en que Marilyn rodava la famosa escena de faldilla bufada sobre la reixa del metro, i que va lligar-se al mite per amor a la bellesa, segons les seves paraules, sigui que avui li faci justícia… o això promet fer en el llibre que ha de publicar-se on es desvetllarà el contingut de la carta.

Mercantic:

Per concloure ens reservaven un espai únic… així es presenten a la seva web:

MERCANTIC obrí les seves portes el 1992 amb la decidida vocació d’esdevenir centre de referència per als amants de les antiguitats i objectes vintage. Ubicat a les antigues instal·lacions de la fàbrica de ceràmica que Josep Barnils havia fundat el 1958 al seu retorn d’un llarg periple a la colònia espanyola de Guinea Equatorial, el centre acull avui dia uns dos-cents comerciants que, agrupats en una superfície de 15.000 m2, posen a la venda tots els dies de la setmana mobles i objectes de totes les èpoques, estils i preus, constiuent una oferta única per la seva varietat i colorit.

O sigui… que això porta obert des de 1992 i jo no ho sabia! i això m’ha preocupat molt! a quí no he conegut en tot aquest temps que hauria d’haver conegut? què li està passant a la meva xarxa de comunicació que ningú m’ho ha explicat, ningú ha penjat un link, una foto…?

Mercantic és des de dissabte un d’aquells llocs on portaré els amics llunyans quan em vinguin a veure, als turistes premium a qui m’adreci…  de fet, dimecres vinent hi tornaré per reunir-me amb una col·laboradora… perquè és un espai inspirador com pocs, gairebé extasiant de tants estímuls que se t’acumulen passejant entre paradetes de brocanter, artesans, tallers creatius, sales d’exposició per artistes novells, espais coworking  per a dissenyadors, sala de concert, food trucks, restaurant gourmet, la llibreria de segona mà més gran de Catalunya… què li falta? jo no sortiria mai d’allà…si no em trobeu…

I per rematar-ho tot amb el millor regust, Can Gula, el germà petit de l’exitós Santa Gula de Barcelona.

En definitiva, culturetes que em llegiu…Sant Cugat us estima i s’hi arriba amb ferrocata.

Àudio de Quin Matí a Ràdio Vilafant on us explico tot de veu 😉

Ir a descargar

Enllaços:

IN VINO VERITAS. Emporium, Emporiae, Empúries

Cada empordanès i empordanesa porta en el seu gentilici l’arrel del classicisme a la península ibèrica. Ho sabem, però no sé si som prou conscients de la importància que això té…

Seria una bona mesura, per fer-nos conscients, fer una visita anual de manera sistemàtica a les excavacions d’Empúries, no només perquè son interessants, també perquè son molt divertides.

El passat diumenge 6 de novembre es va representar una visita guiada on dos guies del jaciment, el Jaume Prats i la Sther Espigulé, ens guien entre els carrers i monuments d’Empúries, ens mostren els elements de més interès, ens interpreten el patrimoni…i ho fan jugant amb el públic, fent participar a tota la família, provocant somriures i entretenint el públic amb l’història que representen per transportant-nos a l’època romana i connectant-nos amb les passions eternes de l’humanitat com la que protagonitza la Nissunin, la dona d’un cabdill iber assassinat a mans dels romans, que buscarà venjança.

…gent, la millor activitat per un diumenge, de veritat.

Aquí us deixo l’àudio de la secció a Ràdio Vilafant on en parlo:

Ir a descargar

Consulteu l’agenda del jaciment, està ben plena: http://www.mac.cat/Seus/Empuries/Activitats

Entrades al Jaciment:

  • Entrada normal: 5 €
  • + 65 anys: 4 €
  • De 8 a 25 anys: 4 €
  • Menors de 8 anys: gratuït
  • Entrada reduïda: 4 € Famílies (2 adults i un nen o més), jubilats, persones amb certificat de discapacitat

Gratuïtes: Nens i nenes amb el carnet del Club Súper 3

VisitesLes visites guiades son a banda de l’entrada

  • Visita guiada  romana (visita teatralitzada al jaciment) 4.10 € persona (
  • Visita guiada al jaciment i al museu 3.60€ per persona

Dalí, geologia i blau esmeralda: El Pla de Tudela

Un dels paratges més inspiradors, especials i màgics de Catalunya… encara no el coneixes? Us el presento a Quin Matí de Ràdio Vilafant.

El Paratge de Tudela és un espai recentment restaurant després d’enderrocar els, més de 400, apartaments construïts pel Club Med als anys 60, abans de ser un espai protegit, i que ocupaven bona part de les seves 4,5 hectàrees. Avui la seva flora singular es recupera i està obert al públic, museïtzat i cuidat per al gaudi de tothom.

Projecte de restauració del paratge de Tudela-Culip (Club Med) al Parc Natural del Cap de Creus. Vídeo del inici de la restauració.

Molt abans de l’interès turístic que va mostrar el Club Med, genis com Salvador Dalí i Lorca ja s’havien deixat captivar per la bellesa del paratge, així ho manifesta Lorca en una carta dirigida a Anna Maria Dalí, en 1927, on li diu:

 ¡Cuántas veces me he acordado de aquel verdadero conato de naufragio que tuvimos en Cap de Creus! ¡Y qué rico aquel conejillo que nos comimos con sal y arena, al pie del águila naranja! (…) ¡Aquel mar si és mar, Anna Maria!

l’àliga de la que parla Lorca en la seva carta és una de les formacions lítiques de roques morfològiques que fan d’aquest espai un catàleg d’éssers mitològics que juguen amb la llum i les ombres de manera surreal. El Pla de Tudela ens inspira a tots, com no ho havia de fer amb Dalí? De la seva màgia va néixer “El gran masturbador” i tota una sèrie de creacions del geni.

el_gran_masturbador

By Salvador Dalí – Viquipèdia en anglès, Fair use, Link

La propera vegada que no tingueu res a fer… penseu en el Pla de Tudela, ja sabeu, allà on neix el Sol a la península ibèrica….

Us deixo l’audio del programa:

Ir a descargar

+ info:

Biblografia: Guia de descoberta del Paratge de Tudela, Marta Puigguriguer:  Documenta Universitaria, Axial Natura

Rutes Científiques de Barcelona

Us presento un dels projectes més engrescadors en els que he col·laborat els darrers anys amb les meves solucions tecnològiques, les “Rutes Científiques de Barcelona”. Una iniciativa de la Societat Catalana de la Història de la Ciència i la Tecnologia per donar a conèixer la història de la ciència amb 7 rutes que discorren per Barcelona amb títols tan suggerents com:

  1. Ciència i Tecnologia a l’Exposició Internacional de 1929
  2. En els límits de la Ciència: Espiritisme a Barcelona
  3. Històries naturals a Ciutat Vella
  4. Sanitat al Raval: Una història de més de 500 anys
  5. Ciència i tecnologia a l’Exposició Universal de 1888
  6. Històries de Ciència a Gràcia
  7. Indústria a Sant Andreu de Palomar

 

captura-de-pantalla-2016-10-16-a-las-20-21-01

Tot disponible en l’app de Izi.Travel en tres idiomes o amb un dels autors en de les rutes com a guía, en Miquel Carandell, tal i com us explico en el podcast del Quin Matí de la setmana passada… val mooolt la pena, contingut del bo, bo…

Ir a descargar

A %d blogueros les gusta esto: