Del Romànic recòndit al xarop d’èxit mundial, on sóc?

Avui us proposo una combinació sorprenent entre el passat llunyà i el passat que encara cueja, però abans una endevinalla.
On puc estar si trobo un priorat agustinià enmig de les muntanyes i un celler de fama mundial on viu la bóta de vi més gran del món?

El Rosselló!

Comencem el dia enfilant vall a munt des de Bulaternera a Bula d’Amunt per una carretera sinuosa, a banda i banda anem deixant recs d’aigua, caçadors amb armilla i escopetes i la insinuació de terrasses de pedra seca engolides pel matollar dels Aspres del Rosselló. Sort que el ferm de la carretera és bo perquè el traçat és per sortir del cotxe petonejant el terra. Sort que el destí val la pena, molt!, val molt la pena! Ens trobem una joia del romànic català poc coneguda el Priorat agustinià de Santa Maria de Serrabona.

El Priorat de Serrabona és de dimensions modestes, el seu claustre es limita a una galeria amb efecte de balustrada des d’on tenim unes vistes immillorables de la serra. Com devien passar les hores en aquell espai, imagino als monjos amb els seus faristols dibuixant miniatures als seus llibres sagrats i de tant en tant descansant la vista sobre el paisatge, aquella gent devia procastinar poc, imagino.

No m’agrada explicar tots els secrets dels llocs que visito, els secrets són el premi que s’emporta la gent, agosarada, que recorre els camins fins a ells, però si vull fer-vos un petit avanç… El tresor més lloat d’aquest Priorat és la seva tribuna, una de les poquíssimes tribunes que es conserven a França perquè, tot i que no es van pensar per això, separaven les classes socials dins de l’església i aquesta pràctica no era gaire ben acceptada per la doctrina republicana que va impregnar tota França, incloent-hi a l’Església. Es conserva aquesta tribuna perquè depenia de la diòcesi de Solsona. Pel bé de les persones no és una bona notícia, però pel bé de l’Art és fantàstic que a la diòcesi de Solsona no l’importés gaire marcar diferències socials dins del culte perquè les columnes d’aquesta tribuna són d’una plasticitat i bellesa romànica que enamoren encara que no les puguem desxifrar avui dia a simple vista, però bé que les entenien els parroquians dels S.XI i XII, el seu simbolisme els parlava de bons cristians i dels mals de l’infern que patien els que no creien en el poder de Déu… l’adoctrinament, ja se sap…

Baixant de nou a la plana us recomano molt que pareu a Tuïr i visiteu les caves de Byrrh… una història molt interessant d’una idea boja que va acabar conquerint el món, venent el que podríem dir el licor germà de la “Quina Sanclemente” però amb un màrqueting tan ben plantejat que en els seus millors temps se’n fabricaven 30 milions de litres que s’exportaven a tot el món, fins hi tot arribava a Austràlia, i tota Àfrica on l’apreciaven especialment per la quinina de la seva composició, un remei natural contra la malària. Les caves Byrrh ofereixen un interessant recorregut per la seva història i les seves instal·lacions on veureu des d’un moll de càrrega fet pel mateix Eiffel a la bóta de vi més gran del món, per acabar en una degustació… òbviament.

Us deixo la seva pàgina web perquè hi entreu en contacte http://www.caves-byrrh.fr/ca/

La bota de vi més gran del món! 1.200.000 litres per fermentar el licor de Byrrh.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: