Croissants, monjos benedictins, mercats de vell i la Marilyn… Un matí a Sant Cugat dona per molt!

Quan diem «Sant Cugat» tothom s’enrecorda de l’alt nivell adquisitiu dels seus habitants. Un cop superat el tòpic algú se’n recorda del seu monestir romànic, una joia que els que vam estudiar el batxillerat a Barcelona, molt probablement, vam anar a veure…afinant una mica més, recordem que està a la banda nord del Parc de Collserola…..i després?… i després, reconec, que jo no sabia gaire més… És per això que es fan els «blogtrips» i «famtrips».

Gràcies al blogtrip que va organitzar l’Ajuntament de Sant Cugat, avui us puc explicar un pla per un dissabte de tardor perfecte:

Comencem per el recentment re-inaugurat Mercat Vell de Sant Cugat transformat en mercat gastronòmic.

El nou Mercat Vell de Sant Cugat és un espai per a gourmets on comprar, menjar, beure, descobrir i compartir experiències gastronòmiques. Instal·lat en un edifici centenari i modernista, s’ha convertit en un elegant mercat del segle XXI amb productes d’alta qualitat per comprar i degustar.

Era un edifici modernista que havia entrat en decadència al temps que els vilatans es desconnectaven de la vida del mercat, al que un nou projecte de gestió amb una gran remodelació arquitectònica ha trobat una fórmula per tornar-li els dies de compres, converses, tandes, canyes i esmorzars… però també de tallers, showcookings i esdeveniments varis que barregen el consum de proximitat, gourmet i l’activitat cultural.

Per exemple, un dels nous paradistes que defensen un compromís decidit amb la qualitat del producte és el Forn Bonaparte. «Bonaparte» com Napoleó, perquè va ser l’exèrcit napoleònic qui va estendre per tota Europa el concepte de «pa del dia». Ara us diré una cosa molt transcendental…presumeixen del croissant de mantega, fet amb llet d’hivern de vaques bretones, presumeixen perquè poden, perquè han guanyat un premi amb aquest croissant, i és espectacular, de veritat… i no els hi vaig dir per no donar pistes, però els seus bunyols ens ho posarien difícil als nostres brunyols de l’Empordà.

Parada primera, Esmorzar al mercat Vell de Sant Cugat, d’allà bici i a la joia romànica vallesenca…

El Monestir de Sant Cugat va ser el més important de tot el comtat de Barcelona i és un referent de l’art romànic català, destaca el seu claustre amb 144 capitells del mestre Arnau Cadell, qui també va treballar a la catedral de Girona, tots diferents com ell mateix ens va explicar quan va aparèixer ,»deus ex machina», al nostre pas mentre passejavem per les galeries del claustre… si us voleu assegurar de viure el miracle, potser millor contacteu amb la oficina del Museu de Sant Cugat. Jo ho vaig gaudir molt, visita teatralitzada recomanada… En general agenda cultural del museu recomanada, està ben viva i actualitzada.

Quan un matí qualsevol surts d’un santuari del segle XII no hi ha res millor que anar a visitar un santuari del segle XX per comparar… amb els seus misteris, litúrgies i la seva gran icona, en aquest cas Marilyn Monroe.

Just davant del Monestir de Sant Cugat ens trobem amb Cal Gerrer, un edifici, podríem dir que protomodernista, que havia sigut la fàbrica de terrissa Arpí i que actualment acull el llegat dels artistes Cabanas-Alibau i la Col·lecció de Frederic Cabanas consagrada a l’estudi de Marilyn Monroe, una col·lecció d’objectes i publicacions sobre la diva que es reivindica com una dona intel·ligent i inquieta culturalment, que va esdevenir mite amb 36 anys. Al museu es conserva una carta que l’actriu va dirigir al seu amic, Truman Capote, 10 dies abans de la seva mort on, segons l’ànima mater de la col·lecció, Frederic Cabanas, dona les claus que desxifren el misteri de la seva dramàtica pèrdua. Seria una sort de justícia poètica que un nen que va néixer exactament el dia en que Marilyn rodava la famosa escena de faldilla bufada sobre la reixa del metro, i que va lligar-se al mite per amor a la bellesa, segons les seves paraules, sigui que avui li faci justícia… o això promet fer en el llibre que ha de publicar-se on es desvetllarà el contingut de la carta.

Mercantic:

Per concloure ens reservaven un espai únic… així es presenten a la seva web:

MERCANTIC obrí les seves portes el 1992 amb la decidida vocació d’esdevenir centre de referència per als amants de les antiguitats i objectes vintage. Ubicat a les antigues instal·lacions de la fàbrica de ceràmica que Josep Barnils havia fundat el 1958 al seu retorn d’un llarg periple a la colònia espanyola de Guinea Equatorial, el centre acull avui dia uns dos-cents comerciants que, agrupats en una superfície de 15.000 m2, posen a la venda tots els dies de la setmana mobles i objectes de totes les èpoques, estils i preus, constiuent una oferta única per la seva varietat i colorit.

O sigui… que això porta obert des de 1992 i jo no ho sabia! i això m’ha preocupat molt! a quí no he conegut en tot aquest temps que hauria d’haver conegut? què li està passant a la meva xarxa de comunicació que ningú m’ho ha explicat, ningú ha penjat un link, una foto…?

Mercantic és des de dissabte un d’aquells llocs on portaré els amics llunyans quan em vinguin a veure, als turistes premium a qui m’adreci… de fet, dimecres vinent hi tornaré per reunir-me amb una col·laboradora… perquè és un espai inspirador com pocs, gairebé extasiant de tants estímuls que se t’acumulen passejant entre paradetes de brocanter, artesans, tallers creatius, sales d’exposició per artistes novells, espais coworking per a dissenyadors, sala de concert, food trucks, restaurant gourmet, la llibreria de segona mà més gran de Catalunya… què li falta? jo no sortiria mai d’allà…si no em trobeu…