xanxano

Del poblat d’Ullastret a la ciutat d’Indika

El poblat ibèric d’Ullastret és, en realitat, la ciutat més gran de la cultura ibèrica. Avui en hi hem apropat des de xanxano.com per descobrir els seus secrets i les seves novetats.
Acompanya’ns!

Ir a descargar

 

Barbies del SII a.C.

 

INFOS:

 

 

 

Nueva aventura, izi.travel y Girona

Hoy os presento mi primera audioguía con izi.travel. La he hecho con mucho mimo y pocos medios pero me gusta el resultado, es como si os acompañara por esta increíble ciudad, Girona! Disfrutadla y decidme qué os parece, porqué sólo es la primera!

2000 años de Girona

Treballant la futura “Ruta del Suro”

Una de les tasques més agraïdes de les persones que dissenyem rutes és la feina de camp. Agafar un GPS, la càmera i, amb tota la documentació ben repassada, resseguir el traçat de la ruta que t’has preparat deixant que el paisatge i els racons et parlin.

Aquests dies faig la feina de camp de la “Ruta del Suro”, un projecte del que ja havia parlat en altres ocasions i que ara, gràcies a la col·laboració entre 4 municipis (Maureillas, Agullana, Palafrugell i Cassà de la Selva) juntament amb el Museu del Suro i el Consorci de Vies Verdes de Girona, engega la seva primera fase.

El següent itinerari és un track de feina, una secció, un esbos del atractius que no havíem tingut prou en compte a priori. El comparteixo per animar-vos a descobrir aquesta part del nostre territori on l’explotació del Suro i el conreu de la vinya es barregen, com enlloc al món… de fet l’Empordà és l’única unitat de paisatge on això succeeix digna d’esment, no anecdòtic. Crec que ho hauríem de tenir molt present i reivindicar-ho molt més del que ho fem.

rty_rutadelsuro

http://www.routeyou.com/ca-es/route/view/4306616/ruta-ciclista/track-treball-de-camp-ruta-del-suro

Us animo a agafar la bicicleta i recórrer aquest 24 kilòmetres de plana empordanesa des de Capmany a Castellò d’Empúries passant per Vilarnadal, Peralada, Vilanova de la Muga…un itinerari segregat del tràfic rodat seguint el traçat de la ruta Pirinexus, planer, ben senyalitzat… potser algú de vosaltres troba elements interessants que ens parlin del nostre recurs surer, us animo a fer-me arribar les vostres contribucions a https://xanxano.com/contacto/

8 indrets que no et pots perdre de la Catalunya Nord I

1.Banyuls sur mer: La pàtria de l’escultor Aristide Maillol ofereix als seus visitants i estiuejants un meravellós ventall de possibilitats. El passeig marítim jalonat de palmeres, les platges de sorra i còdols, el port esportiu, l’institut de talasoterapia, els cellers de vi, així com l’aquari del laboratori Arago, que mostra la fauna mediterrània, la sendera submarina de la reserva natural marina de Cerbère-Banyuls, i el jardí mediterrani del Mes de la Serre.

2.Port Vendres: Al peu de les Alberes, al llarg del mar Mediterrani, es troba Port-Vendres, una petita localitat  de la costa vermella famosa pel seu port pesquer.

3.Colliure: http://www.france-voyage.com/francia-guia-turismo/collioure-2035.htm

  • Cal destacar el Castell dels Reis de Mallorca, residència d’estiu real entre 1276 i 1344.
  • Tomba del Poeta Antonio Machado
  • Cellers de vi

4.Elne:

 

5.Perpinyà: La ciutat històric-artística de Perpinyà està situada a uns trenta quilòmetres de la frontera espanyola. Del seu passat d’antiga capital continental del Regne de Mallorca, conserva un centre històric d’harmoniosa arquitectura, on predomina l’art gòtic.

  • El Castillet va ser successivament porta de la ciutat i presó d’estat abans de ser declarat Monument Històric en 1889. En l’actualitat, alberga un museu que recrea la història de la Catalunya del Nord des de l’Antiguitat fins als nostres dies.
  • Cada any, al voltant del 23 d’abril, se celebra Sant Jordi, festa del sant patró de Catalunya. Amb aquest motiu, la plaça Gambetta es transforma en una autèntica llibreria a cel obert, en la qual el llibre es veu honrat per la presència d’editors, escriptors i llibreries. Aquesta jornada festiva, repleta d’animació, també és el dia de la rosa, la celebració de la qual es remunta al segle XV!
  • http://www.france-voyage.com/francia-guia-turismo/perpinan-660.htm

6.El Castell de Salses: El Castell de Salses, que és avui museu d’història de Salses, es troba situat al nord de la vila del mateix nom, al peu de les Corberes, vigilant la plana del Rosselló i l’antic camí que anava de Perpinyà a Narbona seguint l’antiga via Domícia. Representa el límit històric, l’antiga frontera entre el reialme de França i el reialme d’Aragó abans de l’annexió consegüent al Tractat dels Pirineus el 1659. Representa alhora el límit concret entre Occitània i els Països Catalans, reprès darrerament amb la construcció de la Porta dels Països Catalans. (Wikipedia)

7. Ceret: Impresincindible!

  • Pasejada entre cireres
  • Museu d’art modern de Ceret: http://www.musee-ceret.com/
  • Mercat setmanal, dissabtes al matí

8. Maureillas les illes: Una joia pel final

 

http://www.tourisme-pyreneesorientales.com/es

Hissem veles, salpem!

T’atrau, et relaxa, t’apassiona, ho has volgut tota la vida i ara, pot ser, ha arribat el moment… hissem veles, salpem!…

Ir a descargar

Captura de pantalla 2016-03-29 a las 0.28.31

CN L’Escala

Potser, quan t’apropes a un port esportiu, fas com jo; voltar pels molls mirant els velers, imaginar com de fantàstic seria navegar amb aquest o aquell…fas unes fotos i marxes… potser en una altra vida, potser si et toca la loteria…no? Doncs tinc bones notícies, no cal comprar-te un veler i pagar un amarrador per gaudir de l’experiència de navegar habitualment, els que vivim a l’Empordà ho tenim força més fàcil.

Entre Llançà i l’Estartit hi ha 7 ports esportius amb escola de vela i activitats aquàtiques, la majoria tenen un programa per popularitzar els esports nàutics, per exemple el Club Nàutic de l’Escala que el passat 26 de març va oferir una jornada de portes obertes per a dones en el que ens va donar l’oportunitat de tastar quatre disciplines: vela lleugera, vela de creuer, caiac i paddle surf…i la vam aprofitar bé aquesta oportunitat.

S’han proposat que deixem de veure el mar com un espai per a privilegiats, “si et pots permetre un gimnàs pots permetre’t venir al club”, vaig sentir més d’un cop de llavis dels monitors, i és així perquè les quotes de soci et donen accés a les instal·lacions i a l’ús de les embarcacions esportives del club.

El mar és un privilegi que tenim els que vivim a prop, també és un recurs turístic que estaria bé que sabéssim aprofitar en el nostre benefici, el dels que vivim a prop…hi ha una manera tranquil·la, intensa i sostenible de viure el mar, hauríem de saber-ne més tots plegats.

 

Captura de pantalla 2016-03-28 a las 23.56.11

CN L’Escala

Club nàutic l’Escala

Dones al mar: http://www.nauticescala.com/ca/activitats-social/portes-obertes/dones-al-mar.php

Vela lleugera, paddel surf, caiac, vela de creuer,

Propera jornada de portes obertes a l’abril: http://www.nauticescala.com/ca/activitats-social/marc.php?

http://www.nauticescala.com/

 

Escola catalana de vela: http://escola.vela.cat/escoles.php

 

 

 

 

Què fer a l’Empordà en un dia de Tramuntana, el Museu Arqueològic de Catalunya a Girona

Què fer a l’Empordà en un dia de Tramuntana… Baixar a Girona…

Ir a descargar

Segur que hi ha altres alternatives que ens facin gaudir de la Tramuntana però començarem per la més òbvia, apartar-se del corrent d’aire, i Girona és una gran opció.

img_20160315_110305.jpg

En aquest cas proposo una visita al MAC- Girona, segur que molta de la gent que llegeix aquest post habitant de la província de Girona no hi ha estat i val la pena. Val la pena per veure una col·lecció arqueològica que ens dona una visió global de les campanyes d’excavació dutes a terme a la província i, com tenim la sort de viure en un indret del món tan fantàstic no hi han deixat de viure humans des del Paleolític Superior de manera que podem seguir el fil de la història des de llavors.

L’Itinerari del Museu dura uns 45 minuts i ens passeja des dels primers estris litis trobats al Cau del Duc, Torroella de Montgrí, fins a les esteles i sarcòfags tardorromans, passant pel Paleolític, el Neolític, per la Cultura dels Camps d’Urnes, els Ibers, Grecs, Romans i els primers cristians. És un recorregut cronològic i ben didàctic a l’estil dels museus clàssics, de fet, la seva concepció es fa fer a mitjans del S. XIX.

No puc passar sense parlar de l’edifici que l’acull, Sant Pere de Galligans, un monestir benedictí abandonat al 1836 per la comunitat de monjos. Un espai romànic de nau amplia com la majoria dels espais romànics catalans, amb un claustre petit però molt ben conservat on podem veure encara capitells que ens mostren sirenes de dos cues, aus amb caps humans, flors i “bèsties pardes”…una delícia.

 

12783970_513356748826390_1870335325_n

I ja que baixeu a Girona no marxeu sense dinar. A mi m’agrada molt recordar temps d’estudiant i sovint vaig a La Terra, a menjar hamburgueses de vedella de Girona o tofu d’on sigui, enganxada al finestral sobre el riu Onyar.

I tu que em llegeixes… què puc fer el proper cop que bufi la Tramuntana en cap de setmana?

Més Info:

  • Museu: http://www.mac.cat/Seus/Girona
  • Restaurant: https://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g187499-d1572734-Reviews-La_Terra-Girona_Province_of_Girona_Catalonia.html

 

Castanyes, desenvolupament rural i turisme

El passat cap de setmana em vaig trobar amb el projecte de Castanyes de Viladrau per casualitat. Vam anar fins a Viladrau buscant fusta de castanyer i l’únic proveïdor de fusta de castanyer autòcton que vam trobar a tota Catalunya va ser allà, al Montseny, però en arribar no només vam trobar el que vam anar a cercar… Em va sorprendre un projecte integral de desenvolupament rural basat en la recuperació del castanyer i la castanya, un recurs propi, explotat tradicionalment i que ha estat abandonat progressivament fins a posar en perill el propi recurs, fins a permetre que els castanyers centenaris de Viladrau emmalaltissin sense tractament.

IMG_20160305_114514

Arribats a aquest punt només l’obstinació i la força d’una convicció molt profunda pot vèncer tots els entrebancs que s’han anat trobant l’equip de Castanyes de Viladrau amb Joaquim Soler al capdavant, al següent enllaç de fa 5 anys ell mateix explica la problemàtica:

Origen: Els catalans mengem poques castanyes autòctones

5 anys de collites i castanyers recuperats després el seu projecte s’ha consolidat i no només han recuperat la producció de castanya, han fet molt més, han fet difusió del territori, han investigat en la comercialització i en l’elaboració de productes derivats col·laborant amb 12 empreses que fan dolços, licors, cervesa o el, premiat internacionalment, formatge de Castanya, i, entrant en la gastronomia han aconseguit recuperar la castanya com a ingredient gastronòmic de primer nivell fixant plats amb castanya a les cartes d’onze restaurants de la zona.

Amb la fusta de castanyer fan difusió de les seves extraordinàries propietats, sabíeu que és una fusta que no cal tractar per anar a l’exterior? allà trobareu fins i tot mobles… però no només això, han entès que necessiten explicar el seu projecte i el seu paisatge així que tenen pensat un discurs turístic, rutes per l’entorn amb guies locals, i organitzen barbacoes, calçotades, xerrades i esdeveniments al seu local.

IMG_20160305_112906

Ah! i molt important! tenen una botigueta ben assortida, imprescindible per monetitzar les visites, 2000 anualment… ho tenen tot. Recomano la visita per conèixer un producte ben nostre i una manera de fer que ens hauria de servir d’exemple per a recuperar altres recursos naturals, altres boscos. Espero tornar aviat per fer alguna de les rutes.

Aquí trobareu el tall de Ràdio Vilafant

Ir a descargar

Més info:

 

Entrevista a Sandra Gard

Sandra Gard

Formació, coneixement dels recursos i productes locals i adaptació a les demandes del sector. Tot això és el dia a dia de L’Escola d’Hostaleria de l’Empordà, avui ens ho ha explicat Sandra Gard, la nova directora de l’Escola, que ens presenta la seva activitat i noves línies de treball com les “Jornades de presentació producte de l’Empordà” que es treballen conjuntament amb l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Figuereshttp://ehae.cat/ca/activitats/jornades-de-presentacio-producte-de-lemporda.html.

Us convido a sentir l’àudio de l’entrevista i a seguir el dia a dia de l’Escola al seu perfil de xarxes socials:

https://www.facebook.com/escolahostaleria

http://ehae.cat/

 

Ir a descargar

Entrevista a Eduard Marquès

eduard marques

Entrevista a Eduard Marquès, naturalista, blogger, cayaquista i gran fotògraf. Algú amb una mirada del territori i l’Empordà absolutament imprescindible… segui-lo a: http://mardamunt.blogspot.com.es/ i http://fotografianocturnaemporda.blogspot.com.es/

Àudio: 

Ir a descargar

Lo riu és vida!

far fangar

Lo riu és vida i la seva gent està en lluita per sobreviure com sempre ho ha fet, de la mà del seu paisatge, dels seus recursos naturals. Avui, que ens necessiten, vull fer un homenatge al seu patrimoni i la seva estratègia turística que malda per ésser sostenible, per conservar-se i viure dignament d’allò que és seu.

Com sabeu ens necessiten per reivindicar el cabdal ecològic de la conca de l’Ebre que el reial decret aprovat recentment amenaça, el pla hidrològic del ministre Cañete.   Les Terres de l’Ebre organitzen una gran mobilització pel 7 de febrer a AmpostaL’objectiu és que es derogui el pla perquè l’excés d’usos de cabal a l’Ebre i la retenció de sediments són la mort física i la desaparició del Delta””

Com jo no explicaré millor que ells el seu patrimoni, en aquest post us exposo una selecció de texts de pàgines web fetes des del territori i us recomano que gaudiu del Delta en bicicleta o a cavall, a la primavera, entre els dos cels que hi veureu, o a la tardor, entre els cants de les aus immigrades i ben rebudes, que us donaran la benvinguda.

flamencs al delta

El delta de l’Ebre, amb els seus 320 km2 de superfície, constitueix l’hàbitat aquàtic més extens de Catalunya i presenta una rica diversitat d’ambients. Riu, mar, badies, platges, dunes, salobrars, bosc de ribera, llacunes costaneres, illes fluvials i ullals conformen el seu paisatge natural, i, juntament amb els arrossars, acullen una gran diversitat d’organismes (ocells, peixos, rèptils, amfibis, invertebrats…) adaptats als diferents hàbitats.

Aquesta riquesa biològica contrasta amb la profunda presència humana. A fi de fer possible l’harmonia entre els valors naturals i la seva explotació per part de la població, i a instàncies dels seus habitants, la Generalitat de Catalunya va constituir l’any 1983 el Parc Natural del Delta de l’Ebre (7.802 ha).

L’arrossar

El cicle de l’arròs s’inicia al novembre, quan després de la collita es tanca el pas de l’aigua i comença la dessecació dels camps. A l’hivern, milers d’ànecs, limícoles, fotges, ardèids i gavines hi arriben per alimentar-se. A l’abril, els camps s’inunden fins que la plana sembla un immens mirall, on tornen les aus migratòries, els peixos i els amfibis; és el moment de sembrar els camps. Al juny, els arrossars ja han crescut i estan verds. A l’agost, l’època de cria ja ha passat, els polls i els adults s’hi refugien de la calor, sota les espigues daurades. Al setembre en comença la collita, mentre les aus estivals se’n van i arriben les hivernants. http://www.deltapolet.com/on-estem/11-parc-natural/29-l-arrossar

L’avifauna

L’avifauna del Delta és la més característica i la seva importància quantitativa i qualitativa ultrapassa de molt l’interès local i té una màxima importància internacional. Per això, en diverses convencions, el delta de l’Ebre apareix com a zona de màxim interès, per les colònies de cria, anàtids, limícoles i ocells marins i pel pas d’ocells migratoris hivernants, inclosa sempre dins la categoria A, de prioritat de protecció urgent.

Aquest fet es fa especialment evident a la tardor, els mesos d’octubre i novembre, quan ja recollit l’arròs, els camps resten encara enaiguats i són colonitzats per milers i milers d’ocells aquàtics que passen en migració o inicien la seva hivernada. En el cas concret dels ànecs, en els mesos de novembre de 1980 i 1981 se’n comptaren més 75.000 exemplars , a més d’unes 16.000 fotges. La situació normal a la tardor és una mitjana de 53.000 ànecs i 13.000 fotges, i a l’hivern de 26.000 ànecs i 5.000 fotges. Aquestes xifres representen més del 90% dels ànecs de Catalunya a l’hivern i un 10% dels hivernants a la Península ibèrica. http://www.deltapolet.com/on-estem/11-parc-natural/31-fauna

far fangar

 

Recomancions: Els arrossos de Can Paquita a Poble Nou del Delta http://www.turismeamposta.cat/es/donde-comer/restaurantes/can-paquita_231

Més info:

Activitats: http://www.ebre.com/parc-natural-del-delta-de-l-ebre/presentacio-del-delta-de-l-ebre/

El Parc: http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/delta-ebre/

Rutes: http://www.terresdelebre.travel/cat/InformacioUtil/Planol/index.php

Agenda: http://www.terresdelebre.travel/cat/Soporte/Agenda.php

La plataforma en defensa de l’Ebre: http://www.ebre.net/bloc/

Sentiu el programa de ràdio: Ir a descargar

Turisme Social a l’Empordà

“El concepte turisme social sorgeix a la fi dels anys 30 del segle passat quan el govern francès va instaurar, com a primer país al món, les vacances pagades les congés payés), ràpidament seguit per la majoria dels països europeus. Al mateix temps va sorgir la necessitat de proveir d’algun tipus de vacances assequibles per a gran part de la població. Perquè malgrat la introducció de les vacances pagades, les instal·lacions i destinacions estaven en la seva gran majoria destinades als “happy few” (els pocs afortunats) que havien format fins llavors el públic turístic, o sigui, els rics. En molts països els sindicats van prendre la iniciativa i van començar a construir, en alguns casos amb ajuda de l’estat, recintes i instal·lacions del denominat “turisme social”. A partir de la segona guerra mundial, i especialment a partir dels anys 50, comença a florir per tot el nord d’Europa. En l’actualitat en països com Bèlgica una de cada cinc pernoctacions turístiques es produeix en instal·lacions de turisme social.

alberg costa brava

Sala de l’Alberg Costa Brava, Llançà

El turisme social és una forma de turisme que no entra en el model de turisme com a indústria i està concebut com una contribució al benestar de les persones i la societat. Walter Hunziker, pioner en l’estudi científic del turisme, va ser un feroç defensor del suport dels governs al turisme social, sent una manera, segons ell, de comprensió d’altres cultures i de sortida del isolacionisme. Al llarg dels anys, el turisme social ha evolucionat dràsticament i ja no solament enfoca al turisme residencial sinó també a infraestructures d’esbarjo.” (Cita de l’article publicat a aquest mateix blog per Rik J. Gabriëls)

A Catalunya aquest tipus de turisme ha tingut un gran desenvolupament de la mà d’institucions com el Centre Excursionista de Catalunya, els ateneus i societats, els esplais (catòlics, catalanistes i/o de barri…), la seva funció ha estat esencial per el coneixement del país, l’esbarjo saludable i la diversificació econòmica dels territòris d’interior, alhora que ens ofereix una possibilitat de turisme sostenible.

A l’Empordà tenim el turisme social un xic desatès si ho comparem amb altres comarques com l’Osona, la Garrotxa o el Ripollès, però tenim algunes infraestructures que cal valoritzar com cases de colònies, albergs de joventut i una bona colla de professionals que ofereixen els seus serveis: Monitors, Directors, Educadors ambientals, Guies i proveïdors de continguts…

Cases de colònies associades a la ACCAC: http://www.accac.cat/public/?seccio=cases&comarca=2

Xarxa d’albergs socials de Catalunya: http://www.xanascat.cat/

Ara ve Nadal, matarem el gall

Ara ve Nadal, matarem el gall… Ja hi som! un altre any revivim la roda del consumisme i rememorem passatges religiosos en els que, no només, molts ja no hi creiem, sovint no sabem ni què volen dir.

A molts el Nadal ens incomoda, si no fos per la il·lusió de la canalla ja hauríem plegat… però…alguna cosa deu tenir aquesta època de l’any quan en ella es concentren celebracions i esdeveniments des d’abans de que hi hagués Nadal, i molt potents deuen ser pel nostre inconscient col·lectiu quan no hi renunciem del tot.

Avui em vull detenir en aquells símbols i mites i ritus que embolcallen el Nadal, de fet que son precursors del Nadal doncs, sabem que en aquesta època de l’any els antics pagans celebraven el naixement de Mitra que segons la Viquipèdia:

 “• Mitra nasqué el 25 de desembre, en una cova.[7]
• Els pastors foren els primers que el trobaren i l’adoraren.
• Li van portar regals, or i essències.
• La seva mare era una verge, anomenada Mare de déu.
• Mitra era un llaç d’unió entre déu i la gent. Era un representant d’Ahura Mazda a la Terra.
• Després d’ensenyar a la Terra, Mitra ascendí al cel.
• Fou enviat pel Pare perquè es fessin els seus desitjos a la Terra
• El seu sacrifici tenia com a finalitat redimir el gènere humà.
• Els seus seguidors creien en la resurrecció, en la comunió amb el pa i el vi, en el cel i en l’infern.
• Mitra rebia l’apel·latiu de La Llum, el Bon Pastor, La Veritat.
• El dia sagrat del mitraisme era el diumenge.
• El mitraisme es representa amb una creu inscrita en un cercle, que simbolitza el sol.
En el sopar dels seguidors de Mitra hi ha la frase: «Qui no mengi del meu cos i no begui de la meva sang de manera que es confongui en mi i jo amb ell, no obtindrà la salvació…»[8]
Jesús en el seu últim sopar pronuncià una frase molt semblant: «Qui no mengi del meu cos i no begui de la meva sang, no tindrà la vida eterna…”

 

800px-BritishMuseumMithras

Deu Mitra, estàtua Romana de la col·lecció del British Museum. Imatge 

ViquipèdiaPerò de fet el culte a Mitra ja emmascarava una altra creença pagana que és el naixement del Sol… el solstici d’hivern, en una paraula. El moment en que els dies començaran a fer-se llargs i es reactivava el cicle de la vida, quelcom bàsic en les societats que vivien pendents dels cicles de la natura.

 

Però el culte a Jesús, Mitra o al solstici no és l’únic rastre de paganisme de les festes nadalenques… La tradició catalana n’està plagada començant pel “Caga tió” que probablement és una tradició d’arrel celta barrejada amb jueves i està emparentada amb la tradició gallega del “Tizón de Nadal”, o el  “Cachafuòc” a Occitània on els nens també canten una cançó:  “Bota fuòc, cachafuòc, 
que nos alegre,
 que nos fague la jòia d’èstre aquí l’an que ven,
 e se sèm pas mai,
 que siaguem pas mens!”. El tió, tradicionalment, es cremava i a les seves cendres se li reconeixien poders sanatoris pels conreus, la malastrugança… El sentit d’aquesta tradició estava vinculada també amb els temps del camp i la necessitat de màgia que tenim els humans, especialment quan no hi ha llum i tendim a la depressió.

Està clar que el Nadal està plena de sincretismes culturals, potser no cal deixar-se arrossegar per les crides a la compra… potser cal que ens deixem seduir per la nit dels temps i la natura compartida per totes les generacions d’humans.

Us deixo recordant que a l’Empordà tenim un “rellotge megalític” de l’edat del ferro que ens marca el solstici d’hivern. El cromlec de Mas Baleta, potser ens hi veiem allà? 😉

 

 

A %d blogueros les gusta esto: